La cantaora de flamenc, cantant de boleros i compositora, Mayte Martín, dimarts a 'Noms propis'
- Des de molt jove, Mayte Martín va viure la música i, en concret, el flamenc influenciada per l'afició que tenia el seu pare, que la va apropar a aquest gènere
- A 'Noms propis', la cantant reflexiona sobre l'art: "És una arma de salvació que tenim unes quantes persones a les mans i hem d'utilitzar-la per purificar la societat i el món com podem
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de La 2 a TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. Està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Mayte Martín visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per l'Anna Cler amb qui parlarà de la seva manera d'entendre la vida i la seva professió com a cantant, dels diversos estils musicals que li agraden i com entén la seva feina. "Per a ser un bon artista sobre tot s'ha d'abandonar l'ego. És imprescindible ser conscient que en un mateix no comença ni acaba res, som un vehicle per construir, per crear art i per transmetre-la. Tinc la immensa sort de guanyar-me la vida amb el que faig, mai faria res que anés en contra dels meus principis".
Mayte Martín va començar en el món de la música escoltant els discos de flamenc que tenia el seu pare, que van despertar en ella la seva passió per treballar en aquest món, i que li va permetre "comprendre la grandesa de la música en general. Totes les músiques són un llibre en blanc sobre el que els artistes escriuen perquè la música en si mateixa no és res. En totes les músiques hi ha artistes que l'eleven i gent que la porta a la vulgaritat. Si quan el flamenc va arribar a la meva vida hagués escoltat coses vulgars, probablement, jo no m'hauria enamorat del flamenc".
La cantant va néixer a Barcelona fa 53 anys. Des de molt jove va sentir que la música era la professió a la que s'havia de dedicar i que seria el centre de la seva vida. "Jo sempre dic que he utilitzat tota la meva vida la música com un drenatge, com una via per obrir comportes de l'emoció, emocions que es queden atrapades i que no es poden expressar ni es poden alliberar d'una altra manera. Necessito la música per canalitzar aquesta part de mi, quan no suporto el què em passa és quan llavors agafo la guitarra i em poso a composar o em poso a escriure".
Aquest dissabte Mayte Martín parla amb l'Anna Cler de l'art, "una arma de salvació que tenim unes quantes persones a les mans i hem d'utilitzar-la per purificar la societat i el món com podem".
