Dimecres 'Jo soc Erasmus' se centra en les beques Erasmus per a estudiants amb necessitats especials
- El programa explica les històries de la María Ángeles i de la Isabel Vidal que, tot i les seves limitacions, van marxar d'Erasmus a Anglaterra
'Jo soc Erasmus' vol conèixer diferents històries que han sortit de les experiències viscudes gràcies a les beques Erasmus. Dirigit i presentar per Alicia Gómez, s'emet els dimecres i els divendres a La 2.
www.rtve.es/josocerasmus
Un dels objectius del programa Erasmus+ és facilitar l'accés a les beques a estudiants que tenen necessitats especials. Aquesta setmana 'Jo soc Erasmus' mostra els casos de la María Ángeles i la seva beca a la Manchester Metropolitan University i el de la Isabel Vidal i la seva estada a la Northumbria University.
'Jo soc Erasmus' viatja a Manchester per conèixer la María Ángeles, una periodista madrilenya amb problemes de dislèxia i sordesa a qui, a més, se li va diagnosticar una malaltia òssia que la va obligar a deixar la professió. Va fer un gir a la seva vida i va decidir aleshores estudiar Dret i Comerç Internacional. Va completar els seus estudis aquest any fent un Erasmus a la Manchester Metropolitan University, on s'ha beneficiat de l'especial sensibilitat del sistema d'ensenyament britànic amb les persones que pateixen una discapacitat.
La segona història porta al programa fins a Andújar. Tot i tenir una discapacitat del 91% que la obliga a anar en cadira de rodes, la Isabel Vidal Moya no va renunciar a fer un Erasmus. Llicenciada en Turisme i Filologia Anglesa, va fer la seva beca a la Northumbria University, acompanyada d'un dels seus millors amics, el Gabi, que la va ajudar en les seves tasques quotidianes. A Anglaterra també va conèixer el que ara és el seu marit.
Un dels objectius del programa Erasmus+ és facilitar l'accés a les beques a estudiants que tenen necessitats especials o que es troben en una situació socioeconòmica desfavorable. Parlem de persones amb discapacitat, problemes de salut, dificultats educatives o econòmiques, però també persones refugiades o que pateixen discriminació per raó de gènere, edat, ètnia o orientació sexual. Tot i que la xifra d'Erasmus amb necessitats especials ha augmentat en l'educació superior, la seva presència encara és anecdòtica. I és que només representen el 0'14% del total de participants. L'any 2017 un total de 102 universitaris amb algun tipus de discapacitat es van formar a l'estranger gràcies al programa Erasmus+, una xifra baixa si es compara amb el total de participants que se situa al voltant dels 40.000.
Els dubtes sobre el grau d'adaptació al país de destinació i la por de no poder assumir econòmicament una estada a l'estranger són les principals barreres amb les que es troben aquests estudiants.
