Mileva Maric, física i matemàtica sèrbia maltractada. Va ser la primera dona d'Einstein i aquest la va obligar a signar un contracte humiliant, va cremar les seves cartes i mai va mencionar l'aportació que havia fet a la seva feina. Dones brillant invisibilitzada. Rosa Montero explicava la història de Maric, una noia que de ben petita va demostrar molt talent i el seu pare va haver de demanar un permís especial perquè pogués estudiar Física i Matemàtiques, dues carreres només destinades a homes.
L'aportació de Mileva Maric va ser molt important. Era millor matèmàtica que ell, revisava els errors del seu amant i el corregia. A Maric l'obsessinava trobar un fonament matemàtic per la transformació de la matèria en energia. La seva relació va acabar derivant en la desgràcia: ell es va fer famós gràcies al treball conjunt i es va enamorar d'una cosina seva. Allà començaria un maltractament piscològic intens. Varen borrar tot rastre de la seva vida i feina, cartes, i la tesi doctoral que Mileva Maric havia presentat el 1901, era el desenvolupament de la Teoria de la Relativitat.
Entrevistem a l'autora eslovena, Simona Skrabec, assagista, crítica literària i traductora. Ha escrit el llibre Torno del bosc amb les mans tenyides, editat a L'Avenç. Un recull de diferents vivències en format breu que parlen de fugida, de mimetisme, d'olors i desequilibris. Emoció, identitat, la bellesa del llenguatge i el plaer de les petites coses hi són representades. Simona Skravec vol comprendre les ciutats on no viu i ho fa a través d'integrar un centenar de peces curtes o molt cultes que són personals. A través de la literatura ens aporta el plaer de la lectura i la identitat.
Torno del bosc amb les mans tenyides es divideix en 4 apartats que són les maneres com l'autor viu i sobreviu, des de la infantesa a l'edat adulta per acabar amb la conclusió que no podem modificar les coses, que la manera com veiem el món va canviant amb les experiències personals i vitals. La llengua és molt important i la identitat també, sempre es converteix en una negociació. Es fixa en els detalls i n'extreu el suc per parlar dels invisibles, dels silencis, de la consciència del passat i del present.
Simona Skravec ens porta a reflexionar, a pensar-nos i a fer-nos preguntes. Els llocs que visitem ens deixen una pàtina, perquè no pots anar enlloc sense embrutar-te les mans. El saber contamina i per escriure t'has arromangar. La identitat és una decisió que no et ve donada. Hi ha molts records i olors, la natura serveix per reviure i repensar experiències. Es parla de pèrdua, de dolor, d'identitat, de desarrelament.
Torno del bosc amb les mans tenyides té una sensibilitat especial. Sensació de descobrir moltes coses a cada text, una lectura que es torna corprenedora, subtil i misteriosa. Ull amb les descripcions acurades, tendres i intenses que porten a gaudir del plaer de la lectura i la imaginació. Simona Skravec ens dona la mà, per fer entrar les seves pròpies vivències dins del llegat literari. També hi ha referències al viatge cap a la vellesa, l'últim viatge del qual ja no hi ha bitllet de tornada. Escriu Skravec "cal acostumar-se a les pèrdues irreparables. Llavors oblidem els llocs, les olors, els contorns precisos, els detalls ínfims. Fins que els records es tornen borrosos com si els ulls ja no sabessin enfocar bé". I també reivindica el dret de lluitar, el dret d'opinió, el dret de tenir somnis.
