Mary Beard analitza la relació entre poder, discurs públic i veu masculina a través d'algunes obres fundacionals de la cultura occidental. Autora de l'assaig "Mujeres y poder" és Catedràtica de Clàssiques a Cambridge i assegura que "ens han fet callar durant 3000 anys".
Divulgadora i figura de referència del feminisme contemporani i Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials el 2016, parteix d'obres clàssiques com La Odissea d'Homer per rastrejar els orígens de la misogínia moderna. Un text clàssic que, a banda de les gestes d'Ulisses, també és el relat de com Telemac madura i es fa un home. La Odissea conté un missatge molt precís: qui té o no autoritat i autonomia.
Mary Beard assegura que el discurs públic de les dones és silenciat en els mitjans i les xarxes socials. Per la Catedràtica de Cambridge si les dones no encaixen en l'actual estructura de poder, cal canviar aquesta estructura i no a les dones.
Entrevistem a Jordi Fernando, editor de "Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona", una edició commemorativa d'una donassa irrepetible. Va treballar amb ella a l'Ajuntament del Barcelona. En el centenari del seu naixament, s'edita la biografia d'Agustí Pons, per posar en valor la seva ingent tasca, per fer-li justícia i per rememorar i enaltir la seva figura no només literària sinó també social.
Sempre va ser mestra. Quan obria la boca, es feia un silenci amatent. Agustí Pons, com a biògraf, ha rescatat, ampliat i actualitzat la biografia de l'escriptora i política amb nous apunts sobre conflictes filosòfics i conceptuals. Maria Aurèlia Capmany, una dona contundent que va denunciar la classe dirigent que preferia els diners al país. Era el leitmotiv de la seva obra.
La història li ha donat la raó en les seves reivindicacions. Era pur caràcter, Dona Finestrera, interessada en tot el què passava al món. Novel·lista, dramaturga, assagista i traductora. Un llibre que compta amb el pròleg d'Isabel Graña que defineix a Maria Aurèlia Capmany com la dona en construcció. El context de l'esclat de la 2a República, la Guerra i la Postguerra és important per la creació de la seva personalitat polièdrica.
Maria Aurèlia Capmany va interaccionar amb Sartre, Camus i Manuel Vázquez Montalbán. Es va enganxar amb Xavier Folch -vinculat al PSUC- i sobretot Josep Maria Castellet que al capdavant d'Edicions 62 rebutjarà la publicació de la seva novel·la "Un lloc entre els morts". Maria Aurèlia Capmany va ser una destacada activista cultural, antifranquista i feminista. Un dels llegats del seu pensament va ser la "reivindicació de la dona, lluitant contra corrent, és a dir, declarant que la llbiertat de la dona s'assoliria a través d'associacions no feministes sinó de Drets Generals".
El seu llibre "La Dona a Catalunya" de 1966 és un dels assaigs més seriosos sobre el tema i ho fa reivindicant aquells drets que es guanyaran les organitzacions generalistes. La Capmany va reivindicar el catalanisme com a expressió del sentiment català. Durant 10 anys, el món teatral va ser el seu únic món. Va fundar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, al costat del seu admirat Ricard Salvat.
