Ens agraden les petites històries i les aventures que s'allunyen del brogit diari. Descobrim la història de l'Ana, una cartera rural feliç amb la seva feina. Va estudiar Estadística però quan estava sense feina fins que li va arribar per sorpresa una baixa a cobrir, de manera immediata. Comença a treballar en un poble petit de no més de 300 habitants on hi fa de cartera. Els primers dies varen ser complicats però mica en mica va acabar imposant una organització sentimental de la seva feina. Una tasca que traspassa el fred contacte d'entregar factures, missives o paquets.
Aquest 2018, es commemora el 20è aniversari de la mort de Jaume Fuster. Tot un clàssic admirat pels amants del gènere negre. Avui entrevistem Àlex Martín Escribà, professor de Llengua i Literatura i Co Director del Congrés de Novel·la i Cinema Negra a la Universitat de Salamanca. Després de molts anys capbussat a l'arxiu de Jaume Fuster ha creat un assaig titulat "Jaume Fuster, gènere negre sense límits" editat per Al Revés que mostra un escriptor sense límits, un treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur la modernitat del gènere negre a casa nostra.
Amb Àlex Martín Escribà hem estirat del fil de la vida i trajectòria de Jaume Fuster per reivindicar-lo com la persona que va plantejar la professionalització dels escriptors, impulsor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Lector voraç de Hammett, Chandler o Thompson però també de Jean Patrick Manchette. Un escriptor global que Vázquez Montalbán admiraba per la seva tasca de traductor i creador.
Jaume Fuster va voler reivindicar la literatura "de lladres i serenos", va ser un pioner amb Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo. El seu text "De mica en mica s'omple la pica" és un text precursor, crític i innovador que analitzava la societat barcelonina del final del franquisme. Un text que va patir la censura.
Jaume Fuster va morir massa jove i és un dels autors injustament oblidat a la nostra literatura. Com a escriptor es va arriscar i molt: tècniques narratives i textuals diferents amb la idea d'atrapar lectors. La seva vida va ser de perdiguer perquè a banda d'escriptor, va fer de guionista, professor, conferenciant, activista cultural, compromès activista polític, articulista i crític literari.
També va dirigir col·leccions com la Negra de La Magrana i la direcció anònima de Seleccions La Cua de Palla on es combinaven els autors d'aquí amb altres d'estrangers inèdits. Era un juganer de la literatura, gaudia amb el que feia i això li permetia innovar. La seva vídua, Maria Antònia Oliver va començar a escriure novel·la negra per ell. I va tenir molt a veure amb l'impuls del col·lectiu Ofèlia Dracs que va trencar motllos en una època en companyia d'Antoni Serra, Andreu Martín o Margarida Aritzeta.
Àlex Martín Escribà es va sorprendre de la quantitat d'esborranys, idees i projectes que es troben al seu Arxiu i que permeten descobrir la importància de la seva figura, injustament oblidada.
