El viatge de l'home orquestra
- Jairo Perera va començar tocant al carrer i és un clar exemple del que és ser autodidacta en tots els sentits
- Al documental, el músic de Santa Coloma de Gramenet, presenta el "tubofan" un instrument fet per ell mateix
- No et perdis l'Efecte Collins sobre Muchachito a RTVE Play Catalunya
Muchachito és un clar exemple del que és ser autodidacta en tots els sentits, fins i tot, en el de fabricar-se els instruments. Ens trobem davant d'un músic capaç de fer molt amb molt poc, sense perdre la humilitat tan característica en ell tot i la seva dilatada carrera. El que puja i baixa de l’escenari és la mateixa persona que un dia et pots creuar pel carrer. Cantant, compositor i productor, diu que hi ha músics que s'especialitzen en un instrument, però n'hi ha que necessiten aprendre a tocar-los tots, com ell. No és d'estranyar que en Jairo sigui capaç d'actuar en solitari amb el seu format d'home orquestra com en el format big band com sol fer amb la seva formació 'Bombo Infierno'.
Creada l'any 2004, amb Muchachito Bombo Infierno va fer tres discos que el van portar a l'èxit: "Vamos que nos vamos", "Visto lo visto" i "Idas y vueltas" . En ells descobrim les seves cançons més reconegudes com "La viajera", "La quiero morir", "Caraguapa" o "Siempre que quiera".
Aquests èxits no deixen enrere les seves col·laboracions amb altres grans del panorama musical espanyol. L'any 2006 va participar en el grup G5 amb Kiko Veneno, Los Delincuentes i Tomasito. Més tard, el 2013, va formar part del grup 'La Pandilla Voladora' on va repetir experiència amb Tomasito i va compartir àlbum amb Albert Pla, Lichis i El Canijo de Jerez.
'Rumboxing'
En Jairo Perera va néixer a Santa Coloma de Gramenet fa 46 anys i recorda que ja de petit feia veure que tocava la guitarra amb una vella raqueta de tenis. La seva passió per la música és incorruptible i va decidir dedicar-s'hi tant si tenia èxit com no. Sap molt bé el que és tocar al carrer, ja que va ser la seva principal escola de música i on va conèixer els amics amb qui va formar la seva primera banda anomenada 'Trimelón de naranjus'. Els seus concerts eren adrenalítics amb un espectacle innovador i senzill, en el qual aconseguien un ambient divertit i bailongo, movent-se del funk a la rumba, passant per la salsa, sense oblidar els acudits i els poemes d'en Jairo... i algun ganxo de boxa! Ell l'anomenava "rumboxing.
Muchachito sempre s'ha divertit sobre l'escenari. Gaudeix quan actua i fa gaudir als que l'escolten. A Efecte Collins també ho hem notat. Ha tocat quatre cançons per aquest programa, una d'elles, "Tu Nombre", és una exclusiva del seu nou disc que publicarà aquest any.
Un dels seus últims treballs ha estat posar la música de la darrera pel·lícula de David Marqués "El club del paro", una comèdia sobre quatre aturats que es reuneixen cada matí en un bar, i de la que també hem escoltat algunes cançons en aquest programa: "El club del paro i "Demasiada agua y no hay piscina.
““
Més important que el destí, és el camí
En el documental que 'Efecte Collins' dedica a l'artista, podem comprovar com en Jairo Perera valora l'aventura mentre dura, i que l'èxit és en realitat la clau per poder començar un altre aventura. El veiem amb el seu amic Sergi Estella, un músic que també és home orquestra i es fa ell mateix els instruments. Pot fer una guitarra a partir d'unes llaunes o d'una escombra, però en aquesta ocasió ajuda en Muchachito a acabar un "tubofan", un inusual instrument fet amb canonades. L'excusa perfecte per conèixer aquesta personalitat tan peculiar com tot el que l'envolta.
RTVE Catalunya
