Avui us volem acostar una conversa íntima, sense presses, amb una escriptora, Cristina Campos, que ha estat finalista al Premi Planeta amb Historias de Mujeres Casadas. També ha estat directora de càsting i guionista i ha participat al Festival En Altres Paraules del Caixaforum. Amb ella parlarem de l'ambició emocional, del seu univers literari, de l'escriptura intimista, de l'amor, la instrospecció i l'humor. De com bussejar en els sentiments d'un mateix o del seu entorn per escriure. Quines eines són necessàries per escriure una novela, com ser generós en l'escriptura, a l'hora de valenta i propera per atrapar els lectors.
Cristina Campos veu de la passió de l'escriptura d'Annie Ernaux, Anaïs Nin, Delphine de Vigan o Marguerite Duras. Com elles ho han fet, Cristina Campos observa amb lucidesa la passió amorosa, abordant el desit femení i la infidelitat en el matrimoni. Ho fa amb veritat i amb naturalitat. Historia de Mujeres Casadas aprofundeix en la intimitat femenina, i ho fa amb tendresa i sentit de l'humor i amb tres personatges femenins molt ben dibuixats. La Gabriela, la Silvia i la Cósima són dones de més de 40 anys, independents econòmicament dels seus marits amb vides estables però amb una insatisfacció vital que acabarà per despertar la seva ambició.
La forta amistat que comparteixen les tres protagonistes suposarà per elles un punt d'anclatge imprescindible per sobreviure als seus problemes, als seus dubtes o neguits existencials. En algunes el desig s'ha esfumat, d'altres no el poden aconseguir i pateixen en una relació tòxica. De la rutina conjugal, del pànic i l'avorriment del dia a dia, el pas del temps. Amb Cristina Campos també parlem de la soledat i la solitud a l'hora d'escriure i de l'atreviment que requereix. Escriure sobre el que ens preocupa o fa mal és un material literari de primer ordre.
La reflexió inicial és un homenatge a Martin Amis, el novel·lista britànic sarcàstic que va denunciar una societat a la deriva. Va escriure llibres tan personals com Dinero, La Informacion o Experiencia. Formava part d'una generació on també hi trobem Ian McEwan, Julian Barnes, John Banville o Salman Rushdie. Ha mort un dels escriptors més brillants, audaços i divertits. Un malabarista de les paraules, un erudit, un savi i un polemista. A Desde dentro reflexionava sobre l'escriptura com l'art d'explicar i donar sentit a les històries. O Experiencia on parlava de la mort dels amics i dubtava del futuri ho feia jugant, provocant i desconcertant els lectors. A Desde Dentro hi ha narrativa, assaig, evocació, crònica familiar, laberint de miralls i un passeig entre fantasmes i mestres.
Gaudiu!!!!
