El World Press Photo posa l'accent en les cultures indígenes i la crisi climàtica, premia al fotògraf brasiler Lalo de Almeida i es pot veure al CCCB fins l'11 de desembre.
Avui ens centrem en una cita clàssica de la ciutat amb el millor fotoperiodisme mundial. En parlem amb la nostra prescriptora fotogràfica, Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision qui fa possible des de fa 18 anys acostar el World Press Photo a la ciutat de Barcelona. Una edició que posa l'accent en les cultures indígenes i la crisi climàtica i que podeu veure al CCCB fins l'11 de desembre. El fotògraf brasiler Lalo de Almeida ha guanyat el Premi World Press Photo al Projecte de Llarg Termini per Distopia Amazònica que porta desenvolupant en els darrers 10 anys i que documenta la tremenda devastació de l'Amazonia brasilera.
Altres temes destacats són l'impacte de la crisi medioambiental i climàtica, els conflictes bèl·lics internacionals i les protestes ciutadanes. World Press Photo busca ser una plataforma pel fotoperiodisme internacional, reivindicant la llibertat de premsa i posant la reflexió en la precarietat del sector. Uns treballs que ens ajuden a reflexionar i fer entendre el nostre present.
Amb Silvia Omedes repassem algunes propostes com el debat El Fotoperiodisme a la Guerra d'Ucraïna. Una cobertura que és la primera en sòl europeu després dels Balcans. Amb dos fotoperiodistes premiats amb World Press Photo i que han documentat la matança de Bucha i altres situacions de violència sobre el terreny: Santi Palacios i Ricardo García Vilanova. Com s'aborda el repte d'informa enfront de l'excés de propaganda i de fake news? Què passa quan els mitjans marxen? A qui interessa que es perdi la confiança en el fotoperiodisme?
El World Press Photo de l'Any l'ha guanyat Amber Bracken posant el dit a la nafra en la matança de nens i nenes indígenes a la Colúmbia Britànica, Canadà. Una denúncia a la colonització i les massacres, s'han trobat 215 tombes però hi ha més de 150mil nens morts. El seu treball ha obert una Comissió de la Veritat. Altres fotografies impactants són la de Konstantinos Tsakalidis que mostra el crit d'horror d'una dona gran en els incendis descontrolats de l'estiu de 2021 a l'Illa d'Eubea.
El nou format del concurs ha permés que molts fotògrafs locals i molts projectes més silenciats entrin en aquesta edició del World Press Photo. Es mostren els reptes als que s'enfronta la societat global, amb la idea d'allunyar-se dels titulars d'actualitat, de les fake news i posa en valor el treball al territori per qui l'investiga i el treballa. Les visites comentades que fa Photographic Social Vision ajuden a aprofundir en el context de les històries captades i en la reflexió sobre la professió periodística i el fotoperiodisme. Més del 90% dels treballs mostrats al World Press Photo no han estat publicats a mitjans de comunicació.
Photographic Social Vision és una fundació que acaba de presentar un documental d'impacte social amb Material Sensible, fet en col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet i que ofereix la fotografia com a eina terapeútica i de sensibilització sobre els abusos sexuals a la infància. Us el recomanem.
I la reflexió inicial sobre el fotògraf Antoni Bernad que aconseguia trencar les reticències de celebritats com Josep Pla, Joan Miró o Mercè Rododera per tal que fer instantànies espectaculars. El seu treball es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. I ens fem ressó d'un crowfounding titulat "Qui té un amic té un tresor" de Mireia Comas per tal d'ajudar al fotògraf Ángel Garcia a qui li varen robar el seu equip fotogràfic.
