Acústicament Pulpopop: (sur)realisme irreverent

Un artefacte sonor, un estri estètic, un comprimit via òtica per poder afrontar el món. Extravagància, deliri, rauxa. Òptica calidoscòpica, lisèrgica i irreverent com a eina per cantar allò decadent. L’art és una navalla. Com en el nou disc de Pulpopop: Barcelona no és pas millor que Banyoles, malgrat els seus bars, el seu cel i les seves ones. Pop electrònic, underground i surrealista. Amb crítica social: contra l’especulació urbanística, contra el capitalisme de vigilància. En definitiva, un giny ple d’enginy, un útil gens inútil, un objecte per res abjecte que demostra que els marges són impuls i que l’art és aliment. A l’Acústicament, la ment acústica de Pulpopop.