60 anys dels forts aiguats al Vallès
- Els forts aiguats van descarregar durant el vespre i nit del 25 de setembre de 1962 deixant més de 250 litres en poca estona
- Molts rius i rieres es van desbordar deixant danys castastròfics i provocant la mort de més de 700 persones i 300 desapareguts
SERGI LORAS
Aquest divendres es compleixen 60 anys dels forts aiguats que van descarregar durant el vespre i nit del 25 de setembre de 1962, els quals van provocar a Catalunya una de les majors catàstrofes hidrològiques que ha patit Catalunya amb la mort de gairebé un miler de persones.
Quina situació meteorològica hi havia?
En superfície vam tenir una advecció d’aire càlid molt humit de la Mediterrània que va permetre una acumulació molt important de vapor d’aigua i d’inestabilitat potencial a les capes baixes de la troposfera, a la qual s’hi va ajuntar l’arribada d’aire humit i relativament fred en capes mitjanes i altes de la troposfera pel pas d’un solc d’aire fred sobre la Península Ibèrica. La combinació de tots aquests factors van causar la formació de potents nuvolades i d’importants tempestes que va afectar durant unes quatre hores, concretament entre les 19:30 i les 23:30 d’aquell 25 de setembre. Les comarques més afectades van ser el nord del Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Baix Maresme
Mapa isobàric i d'altura del 25 de setembre de 1962
Pluges d’intensitat torrencial
L’episodi va deixar quantitats superiors als 200 litres en menys de 3 hores. A Sabadell-Can Marcet van caure 95 litres en 45 minuts amb una intensitat màxima de 6 mm/min. El màxim de precipitació enregistrat va ser de 250 mm a Martorelles. Aquests valors de precipitació tenen un període de retorn superior als 100 anys per alguns punts de la zona afectada, segons estudis realitzats pel Servei Meteorològic de Catalunya.
Llistat de precipitacions acumulades entre el 25 i el 26 de setembre de 1962
Aquestes pluges es van donar després d’un període de sequera de gairebé 4 mesos. Entre les 22 i les 23 hores es van donar els aiguats més forts. Van descarregar en molt poca estona afavorint el creixement sobtat i el desbordament de diverses rieres i rius afluents del Llobregat i del Besòs, principalment la Riera de les Arenes i el Riu Ripoll. El barri de les Arenes a Terrassa, l’Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada. El riu Llobregat que acostuma a portar un cabal de 19 m³/s va arribar a portar fins a 1.550 m³/s. El Besòs també va incrementar-se fins als 1.870 m³/s.
Més de 250 litres per metre quadrat
Els registres de precipitació acumulada entre les 07 UTC del dia 25 a les 07 UTC del dia 26 de setembre de 1962 a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de l’AEMET (en aquella època, Servicio Meteorológico Nacional) van superar els 100 mm. Els màxims de precipitació van correspondre a Martorelles amb 250 mm, Corbera de Llobregat amb 240 mm i a Terrassa amb 223 mm.
En el següent mapa es pot veure la distribució espacial de la precipitació acumulada per al 25 de setembre de 1962. Aquest mapa ha estat elaborat per l’SMC a partir de les dades de totes les estacions de la xarxa pluviomètrica de l’antic Servicio Meteorológico Nacional. En aquest mapa es poden veure que els màxims de precipitació van tenir lloc al voltant de la Serralada de Marina, entre el Vallès Oriental i el Maresme, i la Serra de l’Ordal, al Baix Llobregat. Altres màxims importants apareixen a les Serres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, al Vallès Occidental, i la Serralada de Montserrat.
Mapa de precipitació acumulada (mm) entre el 25 i el 26 de setembre de 1962
Unes inundacions catastròfiques i mortals
La majoria dels termes municipals de la regió metropolitana de Barcelona van quedar afectats per les inundacions i els desbordaments de rius i rieres durant la nit d’aquell 25 de setembre. Els danys van ser extraordinaris, per tant, van quedar afectades diferents infraestructures com carreteres, Ponts, Molins, dics, murs i habitatges.
En més de 20 municipis, els més pròxims als rius i les rieres, els danys van ser catastròfics, per tant, moltes infraestructures van quedar totalment destruïdes. Lamentablement, molta de la població que durant aquella època va arribar a Terrassa d’altres punts d’Espanya es va instal·lar en barraques, algunes d’elles a prop de les lleres dels rius i rieres que van ser arrossegades mentre es trobaven dins o dormien. Hi van morir prop de 700 persones i al voltant de 300 van desaparèixer.
Tot i que la zona més afectada pels forts aiguats va ser el litoral i prelitoral centrals, van haver-hi efectes en altres indrets del país com la Seu d’Urgell, Igualada, Manresa i Vilafant.
