Guillem Frontera: pioner del periodisme cultural a la televisió en català
- Guillem Frontera, mort aquesta setmana, va ser un gran expert en literatura i art, i un dels primers periodistes culturals a TVE en català
- Recuperem de l'Arxiu de TVE Catalunya part del seu llegat i també obres de teatre seves, o d'altres autors, que va adaptar per a televisió
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Guillem Frontera, mort aquesta setmana, va ser a més d'escriptor, poeta i activista, un excel·lent pioner en el periodisme cultural a la primera televisió en català. Cal reivindicar la seva figura com a expert coneixedor dels temes que tractava i periodista amb un perfecte domini de la llengua. Reporter, redactor, guionista i col·laborador a Miramar, perquè gaudia escrivint, coneixent, escoltant. Volia ajudar a la recuperació de la llengua i la cultura, esbombar el renaixement de moviments i entitats, explicar, comunicar. L'ofici li va permetre ser part i alhora altaveu d'allò que vivia i sentia.
Va escriure sobre Mallorca en prosa, text i teatre. I a més dels seus reportatges i entrevistes, conservem a l'Arxiu de TVE Catalunya algunes de les seves obres de teatre i adaptacions que per primera vegada des de la seva estrena posem a l'abast dels espectadors. Van ser enregistrades, com tants d'altre programes on Guillem Frontera va treballar a TVE, en l'època que l'emissió en català arribava també a les Illes Balears des de la muntanya de Montjuïc.
Mallorca, el paradís
Així va titular Guillem Frontera un llibre seu: Imatge del paradís. El programa de llibres L'Odissea va presentar la publicació i ens en llegeix uns textos: "Una badia que no té altra missió en el món que emmirallar el cel i els núvols i uns barcos que han plegat les veles com els ocells pleguen les ales, i una seu tan assolellada que no se sap si pren el sol, o és el sol que pren catedral".
La feina de periodista cultural: un gaudi per a Guillem Frontera
Frontera no tenia por ni a posar-se davant la càmera ni a enregistrar entrevistes llargues. Sabia de què parlava, coneixia els autors, els artistes, les obres escrites i plàstiques. Va néixer a Ariany, a la comarca mallorquina del Pla, gairebé al centre de l'illa, però va treballar per totes les Balears i a Catalunya. Per a TVE va dirigir programes culturals, va ser entrevistador, guionista, cronista.
Va viure un moment important quan va fer diverses notícies sobre les sessions del Congrés de Cultura Catalana celebrades les Balears. En el reportatge que va fer sobre la cloenda de l'àmbit de les arts plàstiques, va fer-nos saber que no es podia partir de zero, ja que la recuperació de les manifestacions artístiques es nodria d'una herència generosa. I alhora, explica Frontera, havia de pair directrius diferents segons la política de cultura de cada territori, fos Balears, València o Catalunya.
Davant la font del santuari de Lluc, Guillem Frontera també ens informa de les conclusions de les sessions sobre literatura en el mateix Congrés. A les imatges veiem que hi han participat Francesc de Borja Moll, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Àlex Broch, Guillem d'Efak i Jaume Fuster, entre altres. Alexandre Cirici Pellicer reivindica la feina indispensable de la Institució de les Lletres Catalanes, i també es reten homenatges a la figura de Gabriel Alomar. I a més, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana aprova els seus estatuts: per a Guillem Frontera és una activitat il·lusionant perquè es van fer passes per a tornada a la normalitat de lletres catalanes.
També hem localitzat a l'Arxiu de TVE Catalunya altres capítols de Tot Art on va treballar Guillem Frontera, com ara el dedicat al Festival d'Humor d'Eivissa, al Museu d'Art Contemporani. En aquesta trobada hi va entrevistar, a tall d'exemple, l'enyorat Francesc Vila i Rufas , Cesc.
Crear i viure, l'actualitat de les arts a televisió
El programa Crear viure va estar en emissió entre 1981 i 1986 i alguns capítols els va dirigir Guillem Frontera. Va comptar amb els grans noms de periodisme cultural de l'època, com Benet I Jornet, Claudi Puchades, Daniel Giral Miracle, Marta Pessarrodona o Juli Capella.
Com a enamorat de les lletres, Frontera ens deixa, en aquesta sèrie, el llegat impagable de les entrevistes llargues, converses en realitat, amb les que ens permet escoltar i comprendre els poetes. Investiga la infantesa, la joventut, la maduresa sobretot literària del protagonista, i troba dues veus, un home i una dona a cada programa perquè ens en recitin els versos. Amb una propina extraordinària: el darrer poema el recita l'autor.
És el cas del capítol del 1981 dedicat a Blai Bonet. A casa seva, en realitat una conversa, permet l'autor explicar-se: el perquè i el com de l'escriptura, els versos, parla del seu estil, l'instint i la voluntat: la llibertat mètrica és el suport del pensament d'aquest poeta a qui es considera l'iniciador de la poesia mallorquina de postguerra.