Festa Major

“Sense ball, no hi ha festa”, explica l’etnòleg Salvador Palomar que, a més, afegeix que “sense festes majors, l’espècie humana ja faria anys que s’hauria acabat”. La festa major ha estat tradicionalment el punt de trobada perquè tant a pobles com a ciutats es fes una treva durant uns dies i la pau i la concòrdia s’instal•lés entre les gents.  Des que es té coneixement és l’any 1150 que hi ha a Catalunya el primer ball de diables. En aquest capítol de Moments, es recuperen arxius valuosos com  les imatges de cinema de la Festa de la Mercè de l’any 1912 o també les imatges de NODO de 1952 de les festes de Roda de Ter. Gegants i capgrossos, guarniments i envelats, i sempre el foc per a purificar.

Les festes majors, tal com es vivien al seu inici,  han estat recuperades a partir de l’arribada de la democràcia als anys 70. Van ser els ajuntaments després de 1978 que van fer que els ciutadans ocupessin els carrers. De fet va ser aleshores quan a Barcelona es va fer el primer correfoc, una tradició que juntament amb els focs d’artifici posa punt i final als dies que dura “aquesta treva lúdica”, que tot i l’origen pagà ha derivat en ser anomenada  a partir de les celebracions dels sants i les santes. A més de l’etnòleg Palomar al reportatge també hi col•labora Jan Grau, expert en cultura popular.

Aquest és un reportatge de David Gallach que presenta Raül Díaz a la Federació de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona.