TVE Catalunya és el portal de Televisió Espanyola que parla en català. Dins de TVE Catalunya es fam molt tipus de programes des de fa ja més de 50 anys. Aquí us presentem aquells programes que, fets en català, no estàn agrupats en cap tipus en concret, però que creient que tampoc són de l'arxiu de TVE Catalunya.

4273378 www.rtve.es /pages/rtve-player-app/2.17.1/js/

Una manera de fer. President Tarradellas

58:48 27 oct. 2017

TVE Catalunya emet un especial sobre el retorn de Tarradellas a Catalunya com a president de la Generalitat ara fa 40 anys. El documental reconstrueix la "manera de fer" del president i mostra la seva faceta humana i política gràcies al testimoni de persones properes a Tarradellas. A continuació hi haurà un debat amb Lluís Foix, Albert Arbós, Ricard Fernández Déu i Ramon Espasa.

El retorn a Catalunya de Josep Tarradellas fa 40 anys, com a president de la Generalitat restaurada, és una de les imatges que formen part de la història amb el seu “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. El 23 d’octubre de 1977, un diumenge a mitja tarda, va aterrar a l’aeroport de Barcelona el president Tarradellas. Televisió Espanyola ho va emetre en directe.

TVE Catalunya emet un especial sobre el retorn de Tarradellas a Catalunya com a president de la Generalitat ara fa 40 anys. El documental reconstrueix la "manera de fer" del president i mostra la seva faceta humana i política gràcies al testimoni de persones properes a Tarradellas. A continuació hi haurà un debat amb Lluís Foix, Albert Arbós, Ricard Fernández Déu i Ramon Espasa.

El retorn a Catalunya de Josep Tarradellas fa 40 anys, com a president de la Generalitat restaurada, és una de les imatges que formen part de la història amb el seu “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. El 23 d’octubre de 1977, un diumenge a mitja tarda, va aterrar a l’aeroport de Barcelona el president Tarradellas. Televisió Espanyola ho va emetre en directe.

veure més sobre "Una manera de fer. President Tarradellas" veure menys sobre "Una manera de fer. President Tarradellas"

Els últims 149 documentals de Especials TVE Catalunya

  • Ver Miniaturas Veure Miniatures
  • Ver Listado Veure Llistat
Cercar per:
Per dates
Per tipus
Tots els vídeos i els àudios
  • 6:04 17 sep 2020 Descobreix l'artista lleidatana Mireia Serra, coneguda com a Lily Brick, els seus murals urbans estan plens de força i expressen emocions i sobretot molta humanitat.

  • 32:30 23 jul 2020 El Festival de Torroella de Montgrí ha celebrat el 23 de juliol de 2020 els seus 40 anys d'història i per commemorar aquesta efemèride RTVE Catalunya emet 'Torroella de Montgrí. La 40ena d'un Festival'. Un documental, produït per la direcció del festival, que repassa la seva història i trajectòria des del primer concert, l'estiu del 1981.  

  • 41:43 22 jul 2020 Els Premis RNE Sant Jordi de Cinematografia 2020 s'han entregat en un programa especial conduït per la periodista de RNE Montse Soto acompanyada per Conxita Casanovas, directora de 'Va de cine' i presidenta del jurat. 'O que arde', dirigida per Oliver Laxe i participada per RTVE, és la millor pel·lícula espanyola en la 64a edició dels Premis RNE Sant Jordi. Antonio Banderas recull el premi a millor actor espanyol per 'Dolor y gloria' i Marta Nieto el premi a millor actriu espanyola pel seu treball a 'Madre' i 'Litus', les tres participades per RTVE. A més, la millor òpera prima d'aquesta edició és 'Ventajas de viajar en tren', dirigida per Aritz Moreno, que també compta amb la participació de RTVE. En l'apartat internacional, 'Retrato de una mujer en llamas', de Céline Sciamma, ha aconseguit el premi a millor pel·lícula estrangera. Margot Robbie, per 'Érase una vez en… Hollywood', i John C. Reilly, per 'Los hermanos Sisters' i 'El gordo y el flaco', han merescut els guardons a millor actriu i actor estrangers. Els Premis RNE Sant Jordi de Cinematografia també reconeixen una trajectòria professional destacada en el món del cinema a l'actriu Ángela Molina i lliuren el Premi a la Indústria a Argimiro Lozano, que porta 45 anys formant part del Jurat dels Premis Sant Jordi i va ser el creador del 'Va de cine'. A més, per votació dels oients de RNE, s'han entregat les Roses de Sant Jordi a les millors pel·lícules: espanyola a 'Dolor y gloria' de Pedro Almodóvar i estrangera a 'Parásitos' de Bong Joon-ho.

  • 53:09 24 jun 2020 'Memòries del doctor Caparrós' és un documental que passa revista a la primera sit-com que es va produir a Espanya, ara fa quaranta anys: 'Doctor Caparrós, medicina general', i a la figura del seu protagonista, l'actor Joan Capri. Capri és considerat com l'actor català de més èxit al segle XX. La sèrie 'Doctor Caparrós, medicina general' es va estrenar a TVE Catalunya el 3 d'octubre de 1979, i va tenir una continuació el 1982 amb el títol 'Doctor Caparrós, metge de poble'. El documental 'Memòries del doctor Caparrós' constata que la sèrie continua molt present en el record de còmics i humoristes catalans com ara Andreu Buenafuente, José Corbacho, Albert Boadella i Manel Lucas. Els actors Joan Pera i Carme Sansa, el últims que queden vius entre els protagonistes de la sèrie, també han desgranat records i anècdotes al documental de TVE Catalunya.

  • 15:42 11 jun 2020 TVE Catalunya estrena aquesta setmana 'Bellvitge, un hospital transformat per la Covid-19', un documental que mostra de quina manera s'ha transformat aquest centre mèdic per a poder atendre els malalts durant la crisi sanitària del coronavirus. A través dels testimonis dels responsables, dels metges, infermeres i personal hospitalari de l'Hospital Universitari de Bellvitge, coneixerem quines mesures es van prendre a cada moment. La crisi sanitària va obligar al fet que un centre mèdic de referència a Catalunya es transformés totalment per a augmentar la seva capacitat hospitalària i s'adaptés a les exigències de la pandèmia. A més, coneixerem el treball que ha desenvolupat l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, centralitzant la gestió de nous coneixements dels investigadors que han lluitat contra la COVID-19. El documental parla sobre la transformació històrica que ha sofert l'Hospital Universitari de Bellvitge en els darrers mesos per fer front a la pandèmia de la Covid-19. Amb aquest reportatge s'ha volgut deixar constància de la transformació i les oportunitats que ha portat en l'àmbit assistencial i de recerca el coronavirus, una malaltia desconeguda que ha provocat una crisi sanitària sense precedents. 'Bellvitge, un hospital transformat per la Covid-19' s'endinsa en escenaris claus d'aquesta pandèmia com les UCI, els Serveis d'Urgències, Pneumologia i Infeccioses i el Laboratori Clínic, entre d'altres. Els protagonistes són professionals que fan assistència a l'hospital i recerca a l'IDIBELL, i que narren en primera persona com han viscut la crisi. El documental reflecteix l'esforç de l'hospital per donar resposta als pacients i generar nou coneixement d'aquesta malaltia. També mostra el salt endavant en l'aposta per la recerca i relata com l'IDIBELL ha posat en marxa diferents projectes per lluitar contra el coronavirus. Amb aquest documental, l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'IDIBELL han volgut deixar constància gràfica i ajudar a documentar una crisi històrica que canviarà el rumb de l'atenció sanitària i de la recerca al nostre país. Tenim drets d'aquest documental fins el 11 de juny del 2021

  • 25:40 10 jun 2020

  • Las sinsombrero

    Las sinsombrero

    56:03 01 jun 2020

    56:03 01 jun 2020 TVE Catalunya emet aquest dilluns un documental dedicat a la vida de les dones que van formar part de la Generació del 27. 13 escriptores i artistes protagonistes d'una època, els noms de les quals va caure en l'oblit. 'Les sinsombrero' és un homenatge a la generació de dones artistes i intel·lectuals més fecunda del segle XX a Espanya. La denominada Generació del 27 s’ha convertit en una de les mostres artístiques més reconegudes que va significar un moment crucial (1923-1936) en la història cultural i social del país. El fet de formar part d’aquesta generació va permetre que els seus integrants masculins més coneguts, com Federico García Lorca, Luís Buñuel, Salvador Dalí, Rafael Alberti i Luis Cernuda, hagin gaudit de popularitat i hagin estat objecte d’estudi nacional i internacional. Tanmateix, en aquesta explosió creativa de la Generació del 27 també hi havia dones, la primera generació de dones que va entrar sense complexos en el món artístic. Dones amb un gran talent, que van compartir amistat entre elles, reflexions i també vivències, i que van influir de forma decisiva en l’art i el pensament espanyol i, en alguns casos, degut a la seva producció a l’exili, en els estils i gèneres de creadors i artistes internacionals. La Guerra Civil espanyola va significar la fi d’aquesta generació de dones i la seva condemna a l’oblit. Amb la tornada de la democràcia, els noms dels seus companys homes van ser recuperats i lloats, però en el cas d’elles van quedar en silenci, van perdre el lloc que mereixien dins del relat oficial de la Generació del 27 i, en conseqüència, de la història de la literatura i de la cultura espanyola. 'Les sinsombrero' repassa la vida i l'obra d'algunes d’aquestes dones: María Teresa León, Ernestina de Champourcín, Rosa Chacel, Concha Méndez, Josefina de la Torre, María Zambrano, Maruja Mallo i Marga Gil Roësset, entre altres. Dones de gran talent, sense les quals la història no seria completa. ′Les sinsombrero′ és un documental de Tània Balló, Manuel Jiménez Núñez i Serrana Torres, produït per TVE, Intropia Media i Yolaperdono.

  • 24:56 18 may 2020 En el programa d'aquesta setmana anem fins a Vallcarca, una casa on no viu ningú observa silenciosa els moviments de tots aquells que creuen el viaducte. Està a punt d'esdevenir un equipament públic pel veïnat, i des de fora costa fer-se una idea de les històries que van tenir lloc al seu interior. Històries de dues vides, la del pintor Joan Junyer i la de la Dolors Canals, biòloga i pedagoga. Històries d'artistes, de dones pioneres i d'exili. Històries d'una casa.

  • La Gauche Divine

    La Gauche Divine

    29:41 11 may 2020

    29:41 11 may 2020  A finals dels seixanta, Barcelona era una ciutat cosmopolita comparada amb d'altres, més lluny del poder central de Madrid i més a prop d'Europa. Alguns intel·lectuals la sentien com un oasi. Les novetats en la música, el cinema i les editorials d’avantguarda entraven a Espanya a través de la frontera de Catalunya. Part de l’alta burgesia mai no va acceptar del tot el règim franquista. I sobretot els seus fills van viure la vida més lliurement. Eren joves que havien pogut estudiar, alguns fins i tot a l'estranger: arquitectes, cineastes, artistes, cantants, escriptors, editors que es reunien i tenien projectes en comú i ganes de compartir-los. 1era emissió: 16/08/2015 2ona emissió: 12/10/2016

  • Remedios Varo

    Remedios Varo

    58:35 04 may 2020

    58:35 04 may 2020 Remedios Varo és un documental que mostra una anàlisi basat en la vida i obra d’aquesta pintora surrealista, recolzat en testimonis personals d’alguns que van compartir amb ella molts moments. Remedios Varo va ser una de les primeres dones que van estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de Sant Fernando, de Madrid. Una pintora surrealista, escriptora i artista gràfica, nascuda a Anglès, que va marxar a França, però que amb l’arribada dels nazis al 1941 es va exiliar a Mèxic i mai va tornar a Espanya. Remedios Varo va viure la vida amb molta intensitat, trencant els límits de l’Espanya provinciana de l’època que li va tocar viure. Es va inventar una boda amb el seu millor amic per a ser lliure i poder independitzar-se legalment de la seva família. La seva obra creativa evoca un món sorgit de la seva imaginació on es mescla Ciència, misticisme, esoterisme i màgia. Va ser una creadora amb reconeixement internacional, especialment a Mèxic i els Estats Units, però a Espanya és una absoluta desconeguda. Va morir jove, quan encara el seu talent estava en ple creixement. No va tenir gaire temps per a gaudir de l’èxit i sense poder imaginar el prestigi que assoliria la seva obra. Fitxa tècnica: Producció: Moo, en coproducció amb TVE Any de producció: 2017 Direcció i guió: Toni Espinosa

  • 57:20 27 abr 2020 TVE Catalunya emet aquest dilluns un documental dedicat a l'escriptora Ana María Matute. ′La nena dels cabells blancs′ repassa en imatges la vida i l’obra de l’Ana María Matute, una de les escriptores més cèlebres de la literatura espanyola, que va ser membre de la Real Academia Española i Premi Cervantes 2010. Amics, persones rellevants de l’àmbit cultural i escriptors intervenen en aquest retrat íntim d’una de les més grans figures de la literatura espanyola de post-guerra.

  • 46:32 20 abr 2020 Un recorregut per la personalitat i l'obra del poeta i editor Carlos Barral Agesta (Barcelona 1928-1989) amb els testimonis de Mario Vargas Llosa, Joan Marsé, Xavi Ayén, Xavier Sabater, entre altres. És un documental coprouït per TVE amb la col·laboració de TVC. Yvonne Hortet, vídua del poeta i editor Carlos Barral, que va morir ara fa més de 25 anys, visita el monument erigit en la seva memòria a la platja de Vilaseca, Tarragona. Carlos Barral va ser un dels editors més importants de la segona meitat del s.XX: com a director literari de Seix Barral i després de Barral Editores, va impulsar la publicació d'un catàleg d'autors "imprescindibles" i va propiciar l'anomenat "boom" de la novel·la llatinoamericana. També va ser un personatge singular que es va relacionar amb els escriptors i intel·lectuals més rellevants del seu temps, però ell hauria volgut que se'l recordés per la seva poesia, d'una profunditat poc habitual.   Fitxa tècnica Direcció: Jordi Nin Guió: Helena Rotés Productor executiu de programes RTVE: Sonia Sancho Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Músiques: Pau Casals, interpretades per Jordi Camell

  • Cinema Mon Amour

    Cinema Mon Amour

    51:12 13 abr 2020

    51:12 13 abr 2020 Colpida pel tancament d'un cinema, una jove directora decideix investigar si les sales de Barcelona tenen els dies comptats. Durant els set anys de gravació de 'Cinema Mon Amour', entrarà en el món tancat de l'exhibició catalana, assistirà a la transformació d'aquest art i negoci i viurà experiències irrepetibles a les entranyes de molts cinemes. Des del 2012, amb el tancament del Renoir Les Corts, la directora Natàlia Regàs va sortir al carrer amb la seva càmera i va començar a capturar aquell canvi tecnològic, social i vital d'un art i negoci que amenaçava amb destruir el panorama cultural de Barcelona. Així, més enllà de la notícia puntual i de la queixa ciutadana a les xarxes socials el dia que tanquen el cine on s'anava de petit, el documental 'Cinema Mon Amour' és una crònica viscuda en primera persona sobre la pèrdua dels cinemes de Barcelona i del 35mm com a suport d'exhibició i també de la resistència i renaixement d'unes quantes sales supervivents. Durant set anys, la realitzadora investiga la crisi de les sales de cinema parlant amb personalitats del sector de l'exhibició barcelonina, com els directors Ventura Pons i Juan Antonio Bayona o els empresaris Pedro Balañá i José Batlle, que serveixen com a mirall universal de la situació que es viu a la resta del món. Regàs col·lecciona moments únics i inoblidables per compartir-los amb els espectadors. Per exemple, acompanya alguns projeccionistes en el seu darrer dia de treball, aguanta sota la pluja l'última baixada de persiana d'un cinema per poder captar el moment, entra a dins d'una sala que porta més de 10 anys tancada, li cedeixen 'l'honor' d'arrencar la projecció de la darrera pel·lícula d'un cinema i viu la destrucció d'una important sala per fer-hi un supermercat. A més, té la sort de conversar amb el president de l’Associació de Distribuïdors Cinematogràfics de Catalunya i president del grup Lauren, Antoni Llorens, en la que acaba convertint-se en la seva última entrevista. Un material inèdit i poderós capaç de fascinar a cinèfils de qualsevol ciutat. Però el documental no es queda només amb la nostàlgia de cinemes majestuosos plens d'espectadors emocionats. La Natàlia Regàs també retrata el renaixement de l'esperança amb l'arribada de noves sales promogudes per artistes apassionats. I sobretot, experimenta aquesta esperança, perquè gràcies a 'Cinema Mon Amour', ella aconsegueix salvar el cinema més antic de la ciutat que encara aguantava obert.

  • Les bruixes porten dol

    Les bruixes porten dol

    59:26 08 abr 2020

    59:26 08 abr 2020 Bruixa. És una bruixa. Sembla una bruixa. De qui i de què parlem quan s’assenyala i es qualifica algú de bruixa? La resposta a aquesta i altres qüestions és al Documental que, sota el títol Les bruixes porten dol, ha produït Televisió Espanyola a Catalunya Al llarg de 60 minuts es fa el recorregut i la reflexió històrica i actualitzada del fenomen de la bruixeria a Catalunya. El punt de partida se situa al 1400, quan des de la Baronia de les Valls d’Àneu, es redacta la primera Llei coneguda contra el crim de bruixeria i comença amb força una cruel cacera de bruixes. Entre aquest segle XV i fins a mitjans del s. XVIII, tres segles llargs de la història europea, aquesta persecució provocarà que milers de persones siguin acusades i executades per bruixeria. Serà un crim inventat que, en el cas de Catalunya, permetrà que els tribunals civils i seglars, no pas la Inquisició, obrin milers de processos judicials. Centenars de dones seran víctimes de rumors i delacions entre veïns i acabaran a la foguera i la forca. Al Documental però, queda ben patent com la falsa creença amb les bruixes i l’estigma social que va generar ha perdurat fins fa ben poc entre nosaltres i arreu del món. A Les bruixes porten dol fan el relat i el context els historiadors i medievalistes Pau Castell i Agustí Alcoberro, l’antropòloga Nuria Morelló, que ha recollit oralment la persistència de la misogínia fins ara, així com la lingüista i experta en cultura popular Roser Pubill. Fem etnobotànica amb la Carme Bosch i la Julia Carreras i ens submergim en el Ball de Bruixes a Viladrau d’enguany, per conèixer les seves protagonistes. Veurem a vol d’ocell paisatges emblemàtics del Pallars Sobirà i trepitgem indrets on la bruixeria ha deixat empremta. També tenim el privilegi de mostrar els primers esbossos d’una novel.la gràfica sobre bruixes que prepara el dibuixant Oriol García Quera. Com ell descriu molt be, “les bruixes només existien en la ment dels qui les acusaven”. Aquest creença que va ser tan devastadora per a centenars de dones a Catalunya, en ha obligat a portar dol en recordar-les, algunes amb nom i cognoms. La cançó popular del Plou i fa sol, és una versió de la violinista Uixi Amargós, que així mateix és la intèrpret de l’Gnossienne:No.1, d’Erik Satie, que obre el documental. Destacar també la utilització d’alguns fragments de la meravellosa pel·lícula sueca Häxan, de 1922, de B. Christensen. El Documental s’ha rodat en localitzacions de Catalunya: al Pallars Sobirà, Viladrau, Balaguer, Vallgorgina, Cassà de la Selva, Montblanc i Barcelona. Un documental d’Anna Solana i Pilar Granero 1era emissió - 8/03/2020 2ona emissió - 8/04/2020

  • 52:21 30 mar 2020 Iago Pericot. La conquesta de la innocència és un documental que repassa la llarga trajectòria de Iago Pericot, modernitzador del teatre, pintor, director teatral i escenògraf iconoclasta. Pericot és l’artista que ha fet l’aportació més contundent a la modernitat escènica de Catalunya. Aquest documental fa un recorregut a la seva carrera mentre du a terme un nou projecte: la Guillotina. Aquest documental vol posar en relleu i deixar constància del llegat i la trajectòria de Iago Pericot, un artista transversal i polifacètic que va exercir com a professor a les aules de l’Insitut del Teatre i del que va ser director del departament d’espai escènic del mateix Institut durant més de 20 anys. FITXA TÈCNICA: Producció: BATABAT, en col·laboració amb l’Insitut del Teatre (Diputació de Barcelona) i l’Ajuntament del Masnou Guió i direcció: Albert Folk Any de producció: 2015 1era emissió- 1/11/2018 2ona emissió - 30/3/2020

  • 3:06 27 mar 2020 L'Óscar López, director de Página Dos, ens porta unes recomanacions per passar millor aquests dies en els que no podem sortir de casa. Són cinc llibres per a un públic adult i cinc d'infantils i juvenils. Comencem! "Boulder" d'Eva Baltasar És el segon llibre d'un tríptic que va començar amb la novel·la "Permagel" on l'escriptora explora la veu, la vida i el cos de tres dones. "Ca la Wenling" de Gemma Ruiz Palà Una novel·la molt entretinguda que parteix de la relació d'amistat que s'estableix entre una dona xinesa que té una perruqueria, la Wenling, i una documentalista catalana que és clienta seva. "Pedres i boira" de Jordi Navarro Un debut literari que ens mostra una Girona allunyada de la imatge glamurosa que sovint acompanya la ciutat. Un seguit d'històries del Barri Vell de Girona que ens ensenyen la cara B de la ciutat, aquella que no surt a les guies turístiques, la de la gent que no arriba a finals de mes, la que lluita, que s'enfronta a desnonaments, a les forces d'ocupació, a desenganys amorosos, a les penúries de la vida. Una Girona especial i real que està amagada però ben viva enmig dels racons del Barri Vell, entre pedres i boira. "Dones Valentes" de la Txell Feixes Txell Feixes, corresponsal de TV3 a l'Orient Mitjà, ens explica a través de la seva mirada les històries de les dones valentes i anònimes que ha conegut i que no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs. "Les amistats Traïdes" de David Nel·lo Darrer Premi Sant Jordi de Novel·la és una novel·la sobre l'amistat, l'amor i els límits de l'ambició. "L'Oliver Button és una nena", de Tomie dePaola Un història molt particular amb què el seu autor ens transmet part de la seva experiència per recordar-nos que hem d'estar segurs de nosaltres mateixos i ser fidels als nostres somnis, encara que la resta no els comparteixi. "Que no t'expliquin contes!" de la Gala Pont i la Natza Farré L'escriptora Natza Farré i la il·lustradora Gala Pont capgiren els referents de la nostra infantesa i ens conviden a un viatge crític que evidencia que les fake news fa segles que existeixen i condicionen la nostra percepció del món. "La Biblioteca secreta" del Jaume Copons i la Liliana Fortuny El 16è llibre de la saga "Agus i els monstres". L'Agus i els seus amics hauran d'evitar que una sèrie de llibres molt importants desapareguin. "La crida del Bosc" de Jack London El protagonista és un gos, el Buck, que viu tranquil i mandrós en una casa benestant a Califòrnia, fins que un es veu pres per la força i endut cap a l'Àrtic, on l'or, tot just descobert, exigeix gossos forts i intel·ligents com ell, capaços d'arrossegar els trineus. "Ametlla" de Sohn, Won-Pyung Un llibre destinat a un públic juvenil que ens narra la història d'en Seon, un jove de setze anys que pateix alexitímia, és a dir, que és incapaç d'experimentar cap emoció. Quan la mare i l'àvia moren, haurà d'enfrontar-se al món tot sol. Fins que coneix en Gon, un noi molt conflictiu que ha estat en centres de menors i que no pot controlar l'agressivitat. Entre tots dos sorgeix una estranya amistat que, contra tot pronòstic, els transformarà. Tota la informació a rtve.es/n/2010905

  • 56:58 23 mar 2020 'L'home orquestra. L'aventura dels músics catalans a Amèrica' és un documental que evoca tota una generació de músics, la major part d'ells catalans que, durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX, van deixar enrere la dictadura franquista i van decidir embarcar-se i anar a fer les Amèriques. El documental pren repassa com a fil conductor la figura d'un dels supervivents d'aquella aventura: el multiinstrumentista Jesús Peyrón, que va adoptar el nom artístic de Jesús Moreno. Peyrón va ser un dels protagonistes destacats de l'edat daurada de les grans orquestres de ball, es va saber construir una carrera excepcional i va actuar als millors escenaris del món acompanyat Frank Sinatra, Nat King Cole, Édith Piaf, Judy Garland, Benny Goodman i Xavier Cugat, entre altres. En aquest documental també es recorda l'èxit que van tenir formacions molt anomenades en el seu moment, com Los chavales de España o l'orquestra Fatxendes de Sabadell, formades majoritàriament per músics catalans. És un dels capítols poc recordats de la història musical a Catalunya i que va tenir repercussió a Cuba durant la dècada dels cinquanta, abans de l'arribada al poder de Fidel Castro. 1era emissió: 15/08/2018 2a emisssió: 23/3/20202

  • 56:06 16 mar 2020 'Montserrat Roig: l'hora violeta' és un documental dirigit per Neus Ràfols, que explora l'univers i el pensament de l'escriptora i periodista catalana (1946-1991), un repàs a la vida i obra d’aquesta autora compromesa amb el seu temps, la transició democrática i les lluites antifranquista i feminista. El títol del documental recupera una de les seves obres: "L'hora violeta". El documental, rodat a Barcelona, Formentera, Sant Petersburg i Moscou, té com a fil conductor una sèrie d'entrevistes a persones del seu cercle més íntim, com els seus dos fills, Roger i Jordi Sempere; la fotògrafa i gran amiga Pilar Aymerich; la seva confident, Montse Blanes; una de les seves biògrafes, Betsabé Garcia, i companys i companyes de professió i mili, com Robert Saladrigas, Carme Riera, Isabel Clara Simó, Ignasi Riera, Marta Pessarrodona o Mijail Mishin. Durant 60 minuts també es podran veure imatges de les entrevistes que Montserrat Roig va fer en el programa "Personatges" que es va emetre els anys 1977 i 1978 a TVE. A més de fotografies de l'arxiu de Pilar Aymerich; del Museu d'Història de Catalunya, del Fons Amical Mauthausen, de l'Amical de Ravensbrück i amb fotos procedents de l'arxiu familiar. El documental s'endinsa en el procés d'investigació periodística que va donar a conèixer la deportació i mort de milers de republicans catalans en els camps de concentració i extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial, que va donar lloc al llibre "Els catalans als camps nazis" (1977), premi Crítica Serra d'Or. D'altra banda, el documental també reconstrueix el viatge que Roig va realitzar el 1980 a Sant Petersburg per investigar el setge nazi de Leningrad entre 1941-1944, i compta amb material d'arxiu inèdit cedit pel Museu del Setge d'aquesta ciutat. Els seguidors de Montserrat Roig poden gaudir de les seves entrevistes i part de la seva obra entrant a la pàgina www.rtve.es/personatges 'Montserrat Roig: l'hora violeta' està dirigit per la periodista Neus Ràfols. És una producció de la Good Company Productions en coproducció de TVE i TV3. 1era emissió 15/08/2017 2ona emissió 16/03/2020

  • Cavalcada de Reis 2020

    Cavalcada de Reis 2020

    1:20:16 05 ene 2020

    1:20:16 05 ene 2020 TVE Catalunya retransmet la nit de Reis de 2020 a La 1 l'arribada dels Mags d'Orient a Barcelona. La cantant Gisela i el periodista Àngel Pons presenten la cavalcada acompanyats dels Lunnis Lupita i Lublú i del periodista Amat Carceller. Amb les actuacions de Gisela, el grup Bipolar i el cantant Edu Ferrer

Mostrant 1 de 8 Veure més