Pilar Eyre és una periodista que ha treballat a la premsa escrita, a la ràdio i a al televisió, però que ha adquirit fama com a cronista social. És autora de diversos llibres. Amb Mi color favorito es verte va ser finalista del Premi Planeta al 2004. La seva última novel·la es titula Un perfecto caballero, una apassionada història d’amor entre un empresari català de la postguerra i una de les treballadores de la seva fàbrica, amb la Barcelona franquista com a teló de fons i el paper que va tenir l’alta burgesia en aquell període convuls de la història en el què hi havia poca connexió entre la Barcelona de Somorrostro i la del Turó Park. Dues societats que no es barrejaven i que a ella la traslladen a la seva infància.
Pilar Eyre visita "Noms propis", programa dirigit i presentat per l’Anna Cler a qui explicarà com va començar a escriure i com és la seva feina. “Jo vaig començar a guanyar diners amb la literatura quan era molt petita perquè el meu pare, per a consolar-me perquè, com les meves germanes eres molt més maques que jo, em donava un paper i un bolígraf i em feia escriure poemes, i em pagava un “duro”. Així vaig començar a guanyar diners ja de molt petita, escrivint. I això m’ha marcat i ha marcat el meu ofici. Jo no diferencio entre periodista o escriptora. Jo crec que tots dos oficis es complementen i no podria viure sense una cosa ni l’altra. Jo sempre porto el carnet de periodista a la bossa perquè també em considero periodista. Jo, al matí, tinc vint anys i per la nit, en tinc cent. Pel matí escric de manera torrencial, em surten idees increïbles, no puc parar, tot és creatiu. I, per la tarda, el que faig és corregir, podar, investigar, buscar aquella dada que em falta. Tinc dues facetes: una Pilar vigila l’altra Pilar i li posa fre. Això m’ajuda molt a escriure. Al darrere de tota la frescor que hi ha a un llibre, hi ha molta feina. Hi ha gent que creu que la literatura fosca, les frases rebuscades són més difícils que la literatura fresca. I és al contrari, escriure fàcil és molt difícil. I em fa molta ràbia que la gent em digui que els meus llibres es llegeixen fàcilment, però jo pot ser m’he passat dos anys escrivint-lo i m’hagués agradat que hi hagués una segona lectura”.
Pilar Eyre va néixer a Barcelona fa 68 anys. Després d’estudiar Filosofia i Lletres, i Ciències de la Informació va entrar a col·laborar a diversos mitjans, com La Hoja del Lunes i La Vanguardia. Però, aviat va passar al món de la literatura “quan vaig quedar finalista del premi Planeta, el meu llibre es va vendre més que el guanyador i el cap de l’editorial em va felicitar, però jo com sóc una persona insegura no em vaig alegrar i vaig pensar que després d’aconseguir alguna cosa, ho vaig a perdre. Penso que no interessar a ningú. Fins i tot em poso malalta cada vegada que va a publicar-se un llibre meu”.
