L’Enric Molina va visibilitzar la realitat del sensellarisme a la pel•lícula de Xesc Cabot i Pep Garrido que va protagonitzar, “Sense sostre”. Se’n sabia molt bé el paper, perquè ell mateix va viure vuit anys al carrer. I el carrer mata. L’Enric moria fa uns dies, per les sequel•les respiratòries que arrossegava d’haver viscut i dormit a la intempèrie, quan tot just la vida li somreia: vivia en un pís de la Fundació Arrels i havia començat a treballar com a actor.
Aquesta setmana, a “Món possible” analitzem aquesta realitat i ens detenim en el Sensellarisme ocult, que comença abans d’arribar al carrer, en forma d’infrahabitatge, i que afecta sobre tot les dones. Elles triguen més en arribar al carrer, però ho fan en pitjors condicions. Ens ho expliquen la Patricia, usuària d’un pís d’acollida d’ASSÍS, Centre d’acollida per a persones sense llar, Elena Sala, responsable del programa “Dones amb llar” d’ASSÍS, i Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels.
I Agustín Peralt ens explica com superar les adversitats. Ell ho va prerdre tot, la feina, els diners i la família, però ho ha superat. Explica com al llibre “Los 6 pilares de la resiliencia” i ens ho ha explicat també a “La vida bona”, amb la Teresa Farell.
