Amb el periodista Mikel Ayestaran, especialista en Periodisme de conflictes i autor del llibre "Oriente Medio, Oriente Roto", analitzem la situació en aquesta àrea del planeta i reflexionem sobre la tasca dels reporters de guerra. El Mikel ha estat als principals territoris en conflicte, com Síria, "el conflicte amb majúscules" --ens diu--. No tenim ni idea del que passa allà".
Mikel Ayestaran té una màxima: "explicar el que passa, ensenyar-ho al món, amb la mateixa dignitat per a l'altre que voldries per a tu". I recorda els companys morts en l'exercici de la professió, 65 l'any passat segons Reporters sense Fronteres. Un record, sobre tot, per als periodistes locals, "els gran oblidats" --diu.
Ens acostem també al drama de viure al carrer, amb el Jaume. S'ha passat els últims 25 anys entrant i sortint del carrer. Ara, als 58 anys, acaba d'aconseguir ensortir-se, i espera que aquest cop sigui per sempre. Ens explica la seva experiència personal i ens diu que al carrer no arribes perquè vols, sinó per necessitat. "Viure al carrer és molt dur, molt dur" --asegura. Una persona que està al carrer vol que la treguin d'allí".
Segons el director d'ARRELS, Ferran Busquets, només no volen sortir del carrer els que ja han perdut la confiança, després de molts anys, i ja no volen emportar-se cap nova decepció. "No se'ls pot posar un caramel a la boca i tornar a treure'ls-hi".
