Mentre uns insisteixen a rescabalar les víctimes del feixisme i no oblidar l’horror, d’altres pretenen esborrar de la memòria les víctimes i els adversaris polítics. Mentre Catalunya homenatja i dignifica el president Companys i totes les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, a Madrid retiren a cops de martell la placa de Largo Caballero i fan pintades al seu monument. Sembla que “las dos Españas” no és una cosa del passat.
L’extrema dreta reacciona amb actes vandàlics i amenaces a l’avant-projecte de Llei de Memòria Democràtica que impulsa el Govern, més ambiciosa que l’actual Llei de Memòria Històrica del 2007. Preveu, entre altres mesures, la creació d’una Fiscalia especial per a investigar els crims del Franquisme, l’anul.lació de les sentències de mort, com la del president Companys, i la creació d’un cens de desapareguts, un mapa de fosses comunes i un banc nacional d’ADN sufragat per l’estat, així com la prohibició de fer apologia del Franquisme i la promoció del Dret de Memòria.
Algunes de les mesures que contempla la futura llei espanyola, que ha de passar encara el difícil tràmit parlamentari, ja es van adoptar a Catalunya, que ha estat pionera en la recuperació de la Memòria Democràtica.
Aquesta setmana, ens acostem al Pla de Fosses de la Generalitat, amb un reportatge de la Marga Esparza, que ha recollit el testimoni de familiars de repressaliats pel Franquisme. Analitzem l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica amb Jordi Palou-Loverdos, mediador internacional pioner en l’aplicació del principi de Justícia Universal i exdirector del Memorial Democràtic de la Generalitat. I repassem un altre dels capítols foscos i silenciats de la Dictadura de Franco: el robatori de nadons. El Parlament de Catalunya ha donat llum verda a la tramitació de la proposta de llei sobre la desaparició forçada de menors. En parlem amb la presidenta de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, Neus Roig, que va destapar la trama a la seva tesi, embrió del llibre “No llores que vas a ser feliz”.
