Aquest cap de setmana, com passa sempre a finals d’octubre, hem fet un canvi d’hora per tal d’adaptar-nos a l’horari d’hivern. Una adaptació que podria tenir els dies comptats: el Parlament europeu va aprobar posar fi als dos canvis d’hora que fem cada any. La Comissió Europea hi haurà de prendre una decisió al març vinent, i els països membres de la Unió haurien de triar en quina zona horària es volen situar.
Sigui com sigui, aquest últim canvi horari l’hem fet enguany en mig d’una pandèmia global que ens ha canviat moltes coses, també la manera de veure el temps. Una nova cultura del Temps, més eficaç, més saludable, més benestant. El temps com a dret, el Dret al Temps. Això és el que reclamen des de fa temps els promotors d’una reforma horària, que aporti més temps lliure a la nostra vida.
Quan teníem obert el debat sobre la conveniència de reduïr a 4 dies a la setmana la jornada laboral per tal de repartir el Treball i d’organitzar millor el Temps, i explorar altres mesures com ara el Teletreball, la Covid-19 ens ha obligat a posar en marxa algunes d’aquestes realitats possibles. N’hem reflexionat amb Alexis Serra, director de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat i amb Marta Junqué, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Week, que se celebrarà del 23 al 29 novembre.
Celebrem el 75è aniversari de l’ONU amb la presidenta de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Eulàlia Pascual, i la nostra col.laboradora Carmen Parra, presidenta de la Càtedra UNESCO per la Pau, la Solidaritat i el Diàleg Intercultural.
I escoltem la crida desesperada de Sor Lucía Caram, de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa: calen habitatges per acollir els que s’han quedat al ras per culpa de la crisi de la Covid-19.
