Margaret Atwood torna a la càrrega. Publica Los Testamentos, la seqüela de la novel·la que va escriure el 1984 i que es va convertir en un clàssic. Misteri esfereïdor. El Cuento de la Criada va tenir una segona vida en format sèrie a la plataforma HBO. Los Testamentos dona respostes, el món ha canviat, no sabem com ni perquè, les criades no tenen tenen dret a res, són un instrument del poder. Escrit 34 anys després de la seva predecessora, l'escriptora canadenca ens explica què va passar a la República de Gilead. Ho fa a través dels testimonis de tres narradores on orquestra la traïció de manera elegant i críptica. La Tia Lydia, Agnes i Daisy són tres punts de vista sobre l'absurd del totalitarisme. Los Testamentos es converteix en una distòpia clàssica que ataca el present, una ucronia on els homes ataquen als homes, però sobretot les dones.
Entrevistem a Teresa Solana, escriptora i traductora, autora de Octubre, editada a la Col·lecció Crims.cat de la Editorial AlRevés. El context és el 20 de setembre de 2017 a pocs dies de la celebració del Referèndum i amb una mala maror a l'ambient. L'1 d'octubre també sobrevola entre banderoles i estelades que animen a votar. L'assassinat d'un presumpte actor retirat, obligarà a la inspectora dels Mossos d'Esquadra, Norma Forester i al seu nou equip a traslladar-se a Gràcia i començar una investigació d'un cas que es complicarà.
Teresa Solana fa una radiografia social, un retrat contemporani de la nostra societat. Una mirada irònica amb intriga, crítica i cert humor que només es destil·la al final. Personatges contradictoris. Des del mort, Pau Boira, un personatge de vida bohèmia que amaga la seva identitat real, passant per el inclassificable Sotsinspector Agustí Carrasco que no s'adapta a les noves sensibilitats feministes o la inspectora Norma Forester amb una família peculiar i histriònica, on la divisió d'opinions sobre la qüestió de la independència amenaça l'estabilitat familiar. Ella s'ha tornat una independentista de nova fornada, mentre el seu marit Octavi és un forense escèptic, allunyat d'aquesta idea.
A Octubre, Teresa Solana demostra un domini excels de la novel·la policíaca. L'estil, els personatges i el retrat contemporani que continua teixint les trames i engrandint uns personatges carregats d'història. Desconfiar del que sembla una certesa, testimonis que no diuen la veritat i un equip de Mossos on hi ha des de complicitats a animadversions declarades. Teresa Solana exposa el que passa en un grup d'agents que no prenen decisions però han d'acatar mandats judicials, en un context on l'experiència col·lectiva pren força.
Una novel·la, Octubre, de Teresa Solana on els personatges femenins prenen força. I sobretot un trio conformat per Mimí, l'exhippie mare de l'inspectora Norma Forester, la seva filla situada a l'òrbita de la CUP i la tieta Margarita, una monja clarissa amb certes dots hackers. Teresa Solana participarà a finals d'octubre, a la 40ena edició del Festival Internacional d'Autors de Toronto, Canadà. Recomanable lectura en dies plens d'hostilitat i crispació.
