La reflexió avui sobre les dones oblidades. 10 periodistes espanyoles expliquen les vides de les seves àvies en un llibre que rastreja en la memòria més recent. Es tracta d’un homenatge a les persones més grans, els que han patit les conseqüències d’una pandèmia que ha fet que rememorin els episodis més tristos del nostre passat. Varen sobreviure a una guerra que va partir en 2 a Espanya i ara en la darrera etapa de vida, s’han hagut d’enfrontar a un virus que no sabien ni com pronunciar. Per això destaquem el valor de “Nietas de la memoria” Bala Perdida Editorial. Un llibre escrit per 10 periodistes de diversos mitjans i procedència que parlen de les seves àvies: Isabel, Juana, Coronada, juliana, María, Angelines, Luz, Lola, Benita, Vicenta o Maria Cristina.
Amb la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries, parlem dels llibres, les sèries i pel·lícules que ens han portat a voler viatjar a aquestes localitzacions. Des de la Venècia de Donna Leon, passant pel Corfú de Els Durrell, una sèrie que es pot veure a Filmin, passant per la Toscana de Un Verano en La Toscana, la Kènia de Memòries d'Àfrica, el Londres del detectiu més famòs, el Nova York de Paul Auster o el París de Victor Hugo. O la Cefalònia, una illa que la nostra prescriptora ha visitat en tres ocasions i que va descobrir a través del llibre La Mandolina del Capitán Corelly que després es va convertir en pel·lícula.
Maria Dolors Sàrries també revisa la trajectòria d'una escriptora nord-americana, Pearl S. Buck. Premi Nobel de Literatura i 1a dona en guanyar un Pulitzer i les seves obres com Viento del Este, Viento del Oeste i els seus aprenentatges a la Xina on va viure 40 anys. Després de fer una immersió total en la cultura asiàtica i en els seus costums, una guerra civil va acabar per portar-la fora del país i la gent que tant estimava. Professora de llengua anglesa, va acabar marxant i als Estats Units creant una fundació per adoptar a nens i ajudar-los. Les seves novel·les reflecteixen les costums que va captar després de quatre dècades de viure a la Xina.
I acabarem reivindicant una altra dona, una altra gran periodista, Dorothy Mae Kilgallen que va ser dona de ràdio, finalista al Pulitzer i que va fer la cobertura del judici de Sam Sheppard. El cas que va inspirar la sèrie El Fugitiu i després la pel·lícula protagonitzada per Harrison Ford. Kilgallen feia un programa de ràdio amb el seu marit Richard Kollmar on protagonitzava xerrades de sobretaula sobre notícies, societat, rumors familiars i gent que coneixien a festes o clubs.
Dorothy Mae Killgallen va fer la darrera entrevista a Jack Ruby, l’assassí de Lee Harvey Oswald. No va revelar de què varen parlar però va obtenir una còpia del testimoni de Ruby per a la Comissió Warren. Tenia l'exclusiva del segle i segurament la incògnita de qui va acabar amb la vida de JFK. Però tot el material va desaparèixer el 8 de novembre de 1965 quan varen trobar el seu cadàver a casa seva a NY. Una combinació fatal de seconal i alcohol. Suïcidi o Accident? Mai ho sabrem tot i que temps després es va saber que no es varen agafar empremtes del seu domicili i que el FBI la tenia vigilada.
