En el programa us porten una reflexió sobre un dels models perfectes d'entrevistes culturals amb la Biblia de l'entrevista literària, The Paris Review. El segell Acantilado recull 100 converses amb els grans autors del s.XX i principis del XXI aparegudes a aquesta llegendària revista. Al capdavant The Paris Review hi havia George Plimpton, el més mediàtic dels 3 que va practicar periodisme immersiu. Va boxejar, va fer de trapecista i tocar la percussió a banda de fer d'actor, també va escriure una biografia de Truman Capote. Els altres socis eren Harol L. Humes que es va passar amb el LSD i va acabar convertit en gurú universitari. El tercer en discòrdia era Peter Matthiessen, agent encobert de la CIA i que diuen que va utilitzar la revista com a tapadera.
Entrevistem a l'autora LAURA FERRERO que ens porta un llibre de relats, La Gente no existe, editat per Alfaguara. Un llibre que es devora per la seva delicadesa, enginy i sensibilitat. Cada història és un descobriment, un reconeixement, una aventura. La trama descobreix a un home que organitza una festa amb tots els seus éssers estimats per celebrar el final d'una llarga malaltia. Una nena que acompanya la seva mare a veure cases que mai es podran permetre i un pare que porta la seva filla adoptiva a conèixer la seva mare biològica. Hi ha amor, desamor, absència i culpa, esperança, estan els que celebren el avui i el que està per venir i altres que prefereixen viure en les expectatives, on se senten protegits. Els que poden, obliden, però no del tot. Unes històries que naveguen pel fil més íntim, allò que sovint no som capaços de verbalitzar.
Les relacions de parella trencades on l'amor es queda en un estadi raquític i acaba desapareixent fins i tot a les fotografies. El silenci, l'insomn i, com no volem encarar aquelles decisions difícils de la vida i un meravellós relat Aquellos Ojos Verdes, on ens demana que tinguem cura de l'àvia, aquella dona amb els ulls verds brillants, elegant, amb 86 anys, i els ritus que envolten la mort. Les condolències, el tanatori, el fet d'haver de vestir de negre. En honor a aquest conte acabarem amb Nat King Cole, Aquellos Ojos Verdes.
