Es parla de noves masculinitats, de noves paternitats, d’una nova manera d’entendre la criança per part dels homes que són pares, però, de debò és així? O molts d’aquests models de pare ja existien abans? Hem parlat del paper universal dels homes en la criança de les criatures amb RitxarBacete, autor d’un gran àlbum il·lustrat titulat “Pare” (Baobab). I després hem conversat amb Quim Juncosa, que explica com va ser el procés per adoptar al seu fill a Rússia al llibre “Omplir la vida” (Rosa dels Vents). Diu que mai s’havia sentit tan sol i tan fràgil, però que va valdre la pena lluitar per un somni que havia tingut des de sempre: el convertir-se en pare. Finalment, ho va aconseguir juntament amb la seva parella, l’Agustí.
Entrevista RitxarBacete: Quinsignificat i quin impacte tenenavui la paternitat?
“El del pare ha de ser avui un model compromès amb la igualtat, que cuida”, diu RitxarBacete, autor del llibre “Pare” (Baobab). En aquest enorme àlbum il·lustrat, aquest investigador recull l’evolució de la figura paternal des dels temps dels cavernícoles. Segons la classificació que ha fet, hi ha pares muntanya, tossuts, obedients, tendres, obscurs, monstres, el pare faraó... que tenen relació tant amb personatges de ficció com reals.
Entrevista Quim Juncosa: El viatge d’una adopció monoparental
“Hi ha hagut moments que no sabia si ens en sortiríem, si aconseguiríem que el meu fill fos feliç i autònom”, ens ha dit el Quim Juncosa, un pare que va viatjar a Rússia per poder adoptar a l’Alexandre. En general, el procés d’adopció no és senzill, però, en el seu cas, a més, s’afegia el fet de que era la primera vegada que es tramitava en aquella zona una adopció monoparental, que, en realitat, era desitjada per una parella formada per dos homes. El Quim va ser qui va passar totes les proves i el judici, però a Barcelona l’esperava la seva parella, l’Agustí, que es va quedar al marge per no complicar encara més els tràmits.
