Enlaces accesibilidad
arriba Ir arriba

Documentos RNE recuerda este viernes a Jorge Semprún (1923-2011) cuando se cumplen 100 años de su nacimiento.

Escritor, guionista y político, vivió en primera persona los dos totalitarismos que marcaron el siglo XX: el nazismo, como recluso en el campo de concentración de Buchenwald, y el comunismo, ya que, hasta su expulsión del PCE en 1964, fue dirigente y agente clandestino de ese partido en Madrid. De todas las identidades falsas que utilizó, se le recuerda especialmente por la de Federico Sánchez, que luego usó para titular dos libros.

El documental de Modesta Cruz, Jorge Semprún, un militante de la memoria, hace un recorrido por su vida y su obra literaria, gran parte escrita en francés, ya que era un adolescente cuando salió de España durante la Guerra Civil, y, salvo sus años de clandestinidad comunista y los tres que fue ministro de Cultura en el Gobierno de Felipe González, nunca volvió a establecerse de manera definitiva en nuestro país.

La voz de Jorge Semprún va desgranando cada capítulo de esa vida, a la que aportan datos personales su biógrafo, el historiador Felipe Nieto, y la viuda de su amigo Javier Pradera,  Natalia Rodríguez Salmones. Además, se escuchan las opiniones de personajes de la vida pública española que tuvieron relación con él, como el mismo Javier PraderaSantiago CarrilloCarmen ClaudínEnrique MúgicaEduardo ArroyoJuan GoytisoloFelipe GonzálezJavier Solana Carlos Solchaga.

Documentos RNE se emite los viernes, de 23 a 24 horas, por Radio Nacional y Radio 5.

La Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Complutense de Madrid cumple 90 años. Una exposición en el propio edificio, declarado BIC, recorre la historia de un sueño académico, su ruina y su libertad. Escuchamos al profesor Emilio Peral Vega y la profesora Cristina Rodríguez, que han seleccionado imágenes, objetos y documentos.

Informa Íñigo Picabea

Por fin se da por resuelto uno de los grandes misterios de la Guerra Civil en Málaga: Qué pasó, en 1936, con el submarino C3. Estos días se ha encontrado en el fondo del mar el torpedo que provocó su hundimiento y estas son las conclusiones.

Antonio y Manuel Machado fueron dos hermanos que se quisieron y a los que la historia se empeñó en separar, pero no se pueden entender el uno sin el otro. La tiranía de la Guerra Civil y posterior lectura de la historia dieron a entender que los hermanos terminaron separados intelectual e ideológicamente, pero no es así. Su amor fraternal se mantuvo toda su vida, incluso durante el conflicto bélico que los separó ya para siempre. Precisamente de lo que los une y no de lo que los separa versa El querido hermano, un libro editado por Galaxia Gutenberg y escrito por Joaquín Pérez Azaústre, con quien ha charlado Chema García Langa en esta entrevista.

Memòria popular

Els difícils anys 40

Salvador Alsius comença llegint un fragment de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, que retrata l'època de postguerra, la fam, el racionament... Presenta el tema de la postguerra a Catalunya. Borja de Riquer, assessor històric del programa, fa una panoràmica de la societat catalana d'aquell moment en el qual conflueixen molts factors negatius: l'inici de la dictadura franquista, la Segona Guerra Mundial, l'aïllament polític i la puja de preus. Imatges de les oficines on es distribuïa el menjar, cotxes que van amb gasogen per la falta de benzina, estraperlo, mercat negre. Els convidats són testimonis de l'època: Joan Guillamet Tuèbols, catedràtic de Llengua i Literatura i escriptor, autor del llibre 'Tots hem fet estraperlo'; Josep Riba Ortínez, actual president de la junta de govern de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i expresident de la junta del cotó, representant d'industrials tèxtils; i Joan Rocabert Guillem, industrial del metall, que ve al programa com a representant de la gent del carrer, que és la que més va patir l'escassetat. Fragment de 'Berenàveu a les fosques', de Josep Maria Benet i Jornet, obra de TVE Catalunya que representa l'època. Imatges de fetes de barri, sardanes, platges, piscines, edificis en ruïnes, paletes, fàbriques tèxtils, telers, autoritats civils i militars a una de les primeres edicions de la Fira de Mostres de Barcelona (desconeixem si es tracta de l'any 1942 o 1943), manifestacions i votacions del referèndum de 1947, anomenat de la consolidació del sistema franquista. Presó Model, hospitals, auxili social, nens orfes pelats al zero, concentració falangista a l'estadi de Montjuïc. Comiat del programa amb els rètols sobre impressionats dels programes emesos durant la temporada. NOTA: entre els minuts 45'27 i 46'50 del programa, falta imatge, per mal estat del suport original.

El 19 de juliol del 1936

El 19 de juliol del 1936

Debat sobre l'alçament militar del 1936, que va començar a l'Àfrica i el dia 18 i que va arribar a Catalunya l'endemà, el 19 de juliol. Intervenen Manuel Cruells Pifarré, escriptor i testimoni dels fets; Marià Casasús Lacasta, jubilat i exmilitant de la CNT; i Enric Adroher Pascual, 'Gironella', mestre jubilat, exsecretari del sindicat de metges, exmilitant del POUM i militant del PSC. Amb imatges dels carrers de Barcelona, trinxeres, edificis, civils armats, edificis destruïts, oficines d'allistament i de la Telefònica. L'assessor del programa, l'historiador Borja de Riquer, explica que han trobat combatents franquistes que els han donat informació, però cap que hagi volgut participar en aquest programa. Joan B. Culla, historiador, explica els fets que van succeir a Catalunya durant la república i el que va representar el 19 de juliol a Catalunya.

Programa dedicat al desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola a l'illa de Menorca. Participen Deseado Mercadal, director del diari socialista 'Justicia Social'; Mateu Seguí, metge d'ideologia tradicionalista; i Antonio Pons Melià, oficial de l'exèrcit republicà. Imatges de vaixells de guerra, porta de la caserna i vaixell presó, d'esglésies destruïdes i capellans, portades de la premsa i propaganda, fotos antigues de vaixells i militars durant l'ocupació franquista. Presentació de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla. NOTA: aquest programa es conserva sense capçalera

Programa dedicat al desembarcament republicà a Mallorca, el 1936, amb la participació de Joan Nadal Bujosa, alcalde de Bunyola, Mallorca, el 1936; Miquel Gayà Sitjar, poeta mallorquí; i Josep Maria Cols Baques, metge. Imatges dels vaixells republicans en direcció a Mallorca, evacuació de ferits al vaixell hospital i desembarcament al port de presoners republicans. Monuments i cementiri dels morts a Portocristo, Mallorca. Presentació i direcció de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla.

Programa i debat dedicat als presoners de la postguerra civil espanyola a Catalunya, amb imatges de soldats i de columnes de presoners al bosc. Participen tres testominis dels fets que van ser represaliats i van patir presó: Francesca Ferré 'Paquita', militant de la CNT i membre de l'Associació de Presos polítics represaliats pel franquisme; Adelaida Abarcas, membre de Juventudes Socialistas Unificadas i implicada en el cas de 'Las trece rosas'; i Àngel Cortés, pastor evangèlic i que va ser membre d'Estat Català. El presentador explica que falta un convidat, per grip, Antonio Cuadrado. L'historiador Borja de Riquer explica la fi de la guerra i les detencions a partir del 1939, sobretot per denúncies. L'1 de gener del 1940 hi havia a Espanya 213.000 presos; el 1950 encara hi ha un 70% de presos polítics. A Barcelona el 1939 es van fer 1150 consells de guerra, dels quals 900 ordinaris i la resta d'oficials, amb bastants processats a cadascun. Imatges de soldats franquistes disparant canons i de la Batalla de l'Ebre. Soldats caminant a Granadella després de l'ocupació. Presoners, pont de Tortosa i camps de treball. De Riquer també comenta la pel·lícula 'Prisioneros de guerra'. Presoners treballant i símbols feixistes. Borja de Riquer dona dades del nombre d'execucions o afusellaments a la postguerra a Catalunya, amb dades de l'estudi de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté

Nos adentramos en la odisea de un joven español durante la guerra civil española y durante la guerra mundial que vivió desde Francia. La historia es en formato cómic y está contada por él mismo (a través de sus memorias) y dibujada por su nietoMónica Mateos habla con el nieto, el dibujante Pau Rodríguez Jiménez, para descubrir este proyecto en construcción.