20 anys de la mort de la poeta i novel·lista Maria Mercè Marçal
- Una de les poetes més premiades i enyorades de les lletres catalanes
- Va morir de càncer amb només 45 anys, quan la seva obra ja era reconeguda
- La recordem des de la distància dels vint anys que han passat de la seva mort
- Des de l'arxiu de TVE Catalunya recuperem 'Cuca de llum'
Es compleixen 20 anys de la mort d’una de les poetes més enyorades de les lletres catalanes, Maria-Mercè Marçal. El càncer va acabar amb la seva vida amb només 45 anys, quan ja havia obtingut el reconeixement dels lectors i havia rebut nombrosos premis.
Va néixer a Barcelona circumstancialment, però va viure la infantesa a Ivars d’Urgell, i això va marcar la seva ideologia. Va començar la seva producció literària en llengua castellana, però en conèixer el moviment de la Nova Cançó va començar a escriure en la seva llengua materna: el català.
Maria-Mercè Marçal es va definir amb el poemari Cau de llunes, que va escriure entre 1973 i 1976. El seu poema més famòs, Divisa, diu així: "A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".
Ens ho va explicar al programa Literal, en l’entrevista que va concedir al programa 'Signes de TVE Catalunya', el gener del 1980.
Marçal va ser activista política des de les files del PSAN. Va utilitzar els coneixements de professora de català per impartir classes a immigrants de Sant Boi de Llobregat, com a part de la seva lluita antifranquista. També va ser impulsora del moviment feminista a Catalunya, des de les files del PSAN i amb la creació del Centre Català del Pen Club.
