Peret, el rei de la rumba catalana s'ha mort
- El pare de la rumba catalana mor als 79 anys a causa d'un càncer de pulmó
- Us oferim la possibilitat de tornar a veure l'entrevista a Peret a l'espai de TVE a Catalunya 'Gent de paraula'
- Darrera entrevista de Peret al programa "Moments" a l'octubre del 2012
- Recuperem vídeos i àudios de l'arxiu
Pedro Pubill Calaf (Mataró, 24 de marzo de 1935), més conegut com a Peret, era un cantant, guitarrista i compositor d'ètnia gitana, creador de la rumba catalana.
Aficionat des de nen a la guitarra i al cant gitano, als dotze anys va formar un dúo amb una cosina seva. Es deien 'Els Germans Montenegro'. Van debutar al teatre Tívoli de Barcelona, en un festival infantil.
El 1947, de manera casual, va gravar un disc que va passar desapercebut pel mercat, així que sobrevivia com a venedor ambulant. Ocasionalment actuava en locals de la costa catalana. A poc a poc, el seu nom es va anar coneixent a Barcelona. Així, va gravar un parell de discos que van sonar bastant en les emissores de la zona. Al poc es va casar amb Fuensanta, Santa, una gitana de la família a la qual anys més tard dedicaria una de les seves més populars cançons: "La meva Santa".
A mitjans dels 60 va donar el salt a Madrid, quan va ser contractat per El Duende, un tablao flamenc pertanyent a Pastora Imperio i Gitanillo de Triana, i aquí es va iniciar la seva escalada. Algunes de les seves interpretacions, com "El mort viu" del colombià Guillermo González Arenas, van començar a tenir molt d'èxit entre gent de diferents capes socials. I en aquest moment va ocórrer un fenomen molt significatiu quan Manuel Román va descriure així en el seu llibre Memòria de la cobla: "En les discoteques de moda, on es programa música anglosaxona i dels conjunts espanyols de l'època, com Los Bravos i altres del gènere pop, hi ha de sobte un canvi brusc, passada la mitjanit, que el punxadiscos de torn aprofita perquè sonin les rumbes de Peret ".
El 1967 va gravar "Una làgrima", versió rumbera d'un vals del mestre Monreal, que va tenir un èxit fulgurant, convertint-se en una de les cançons de l'estiu de 1968. En aquesta època la música de Peret sonava constantment en emissores de ràdio, màquines de discos, tavernes, casinos, discoteques, festes majors....
“Molts dels seus grans èxits són derivats d'un estil del só cubà anomenat guaracha que va influir en gran mesura en la rumba catalana. “
En els anys posteriors, totes les orquestres incorporen al seu repertori temes com "El gitano Antón", "Don Toribio Carambola", "Saboreando", "¡ Lo mato!", "Si fulano fuese mengano", "Chaví", "Canta i sé feliz" (amb la qual va participar al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974)," Qué cosas tiene el amor"," a mi las mujeres ni fu ni fa "," Castigadora "," Tracatrá "... Molts dels seus grans èxits són derivats d'un estil del só cubà anomenat guaracha que va influir en gran mesura en la rumba catalana. Exemple d'això és la guaracha "El mato", del cubà "Ñico Saquito". Peret explica que quan era jove anava a la sala de festes Rialto, a ballar els mambos de Pérez Prado, vestit de rocker: per a ell, la barreja de música cubana i de rock és fonamental en la creació de la rumba catalana.
La bomba internacional el va donar amb "Borriquito" en 1971, amb lletra i música del propi cantant, que va coincidir amb el boom del turisme a Espanya, el que va contribuir al fet que la cançó es popularitzés a tot el món i especialment Holanda (7 setmanes nº1), i Alemanya (2 setmanes nº1).
“La bomba internacional el va donar amb "Borriquito" en 1971, amb lletra i música del propi cantant“
El 1982, de manera imprevista, Peret va abandonar radicalment la seva activitat artística i ingressa a la secció barcelonina de l'Església Evangèlica de Filadèlfia. Durant nou anys va exercir sota el nom de "Hermano Pedro" tasques religioses amb dedicació exclusiva. Posteriorment, sense deixar la seva creença religiosa, va cessar en l'activitat pastoral i va muntar una productora discogràfica. Des de llavors, reapareix als escenaris de forma esporàdica.
En 1992 va participar en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, al costat de Los Manolos, Los Amaya i altres exponents de la rumba catalana. Va interpretar la cançó "Gitana hechicera", dedicada a Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics i que va ser un dels èxits d'aquest estiu.
El 1998 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Al 2000 grava un nou disc "Peret: Rei de la rumba", al costat de solistes i grups de pop com Jarabe de Palo, El Gran Silencio, Carlos Jean, Fermín Muguruza i David Byrne (de Talking Heads).
El 2007 presenta un nou disc amb cançons inèdites, de títol "Que levante el dedo" i prepara el llibre "La Bíblia de la Rumba" de propera edició. També el 2007, Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina homenatgen Peret incorporant al repertori de la seva gira conjunta "Dos pájaros de un tiro" el tema "El muerto vivo". En el primer concert de Barcelona al Palau Sant Jordi, Peret acompanya a l'escenari als dos cantautors.
El dia 3 de maig de 2011 la ciutat de Mataró, la que el va veure néixer, li va atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat en reconeixement de la seva trajectòria professional i com a creador de la Rumba Catalana. És la primera ocasió en què l'ajuntament d'aquesta localitat mediterrània atorga aquest reconeixement.
El 30 de juliol de 2014, Peret anunciava davant els mitjans que patia càncer, retirant-se dels escenaris.
