Manuel Campo Vidal: "Al nostre país no sortim a la pissarra i quan ens fem grans no sabem comunicar"
- Periodista, enginyer tècnic industrial i sociòleg, és un gran comunicador
- Presentador del Telediario i director d'Antena 3 i d'Hora 25 de la Cadena Ser
- Creu que al nostre país, la comunicació és la gran assignatura pendent
- Cristina Puig va entrevistar Manuel Campo Vidal divendres, 21 de juny, a La 2
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Manuel Campo Vidal, periodista, enginyer tècnic industrial i doctor en sociologia, és un dels grans comunicadors d'aquest país. Presentador del Telediario durant un bon grapat d'anys, Antena 3 i director d'Hora 25 de la Cadena Ser.
“quan ens fem grans no sabem comunicar“
Des de la saviesa que li ha donat l'experiència com a presentador durant molts anys, creu que al nostre país, la comunicació és la gran assignatura pendent. "Al nostre país no sortim a la pissarra. No es fan exàmens orals. I després quan ens fem grans no sabem comunicar".
“ens pensem que sí perquè parlem molt. Però per no dir res“
Posa l'exemple dels països anglosaxons, on sí treballen des de ben petits la capacitat de comunicació. A Espanya, matisa, no comuniquem però "ens pensem que sí perquè parlem molt. Però per no dir res".
“Per sortir de la crisi necessitem més comunicadors i més emprenedors“
Campo Vidal ho té clar: "Per sortir de la crisi necessitem més comunicadors i més emprenedors". Per ell, el perfil d'un bon comunicador el tenen els expresidents Adolfo Suárez i Felipe González. "I a la seva manera, Jordi Pujol també", afegeix
“Aquí és impensable que un president surti ballant a la tele“
Si mirem a l'exterior, trobem exemples com el del president dels Estats Units, Barack Obama. Però per Campo Vidal, no es pot comparar amb els europeus, perquè aquí "tenim una litúrgia diferent. Aquí és impensable que un president surti ballant a la tele".
“els americans ho assagen tot. No hi ha res improvisat“
Per aquest periodista, ser o no ser un bon comunicador no necessàriament es qüestió d'ADN, sinó "d'entrenament. I els americans ho assagen tot. No hi ha res improvisat", afegeix.
Moderador del primer debat electoral
Manuel Campo Vidal va moderar el primer debat electoral televisat l'any 1993 entre Felipe González i José María Aznar. Al 2008 el debat entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i al 2011, l'únic debat televisiu entre Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy.
“Per marcar gols s'ha d'estar dins l'àrea“
Se sent afortunat perquè gràcies a la seva professió ha pogut ser testimoni de moments importants. I té clar que sense perseverança les coses no surten. És gràcies a això que ha pogut repetir experiència com a moderador dels grans debats electorals.
“a les corbates de cada debat, les hi tinc molt de carinyo“
Amb tot, deixa clar que en totes les ocasions ha estat treballant-s'ho un any abans per organitzar-ho. "Per marcar gols s'ha d'estar dins l'àrea", sentencia. De tot plegat en conserva un bon record i "a les corbates de cada debat, les hi tinc molt de carinyo" explica amb un somriure.
Polítics i periodistes, els professionals menys valorats
Manuel Campo Vidal fa autocrítica de la seva professió, una professió que, juntament amb la dels polítics "i darrerament els banquers" són les menys valorades per l'opinió pública. "Alguna cosa hem fet malament", afirma.
“Quan comença un debat ja sabem qui defensarà qui“
Potser la raó es troba en el que titlla com a "atrinxerament excessiu dels periodistes. Quan comença un debat ja sabem qui defensarà qui".
“els periodistes podem ajudar en la construcció del país“
Creu que ens hem guanyat a pols la pèrdua de credibilitat i també té molt clar que s'ha de recuperar com sigui, no només pel periodisme, sinó per la societat en general, perquè "els periodistes podem ajudar en la construcció del país".
A més alerta d'una situació que es produeix entre molts periodistes que per estar a prop del poder, es pensen que "tenen aquest poder. I no. S'ha de mantenir certa distància". Campo Vidal aposta per un periodisme crític, constructiu i responsable.
Tan se val si es tracta d'un mitjà públic o d'un mitjà privat. Per sobre de tot, el que hi ha d'haver és honestedat i pluralitat. I posa l'exemple de la cadena que va dirigir en el seu rellançament l'any 1992, Antena 3. Després de la seva fusió amb la Sexta, al seu parer, ambdues mantenen la pluralitat, "i ho celebro".
"Mama vull ser periodista"
Manuel Campo Vidal és d'aquells periodistes de raça que ja tenia clar el que volia ser quan només tenia 12 anys. "La meva mare em deia que ser periodista era com ser artista. Avui aquí demà allà", explica. "I jo pensava: què antiga que era! Però ara penso: quanta raó tenia".
“La meva mare em deia que ser periodista era com ser artista. Avui aquí demà allà“
Amb tot, també va estudiar una carrera de ciències. I aquest creuament, de ciències amb lletres "m'ha servit molt per la feina", confessa.
Quan va sortir la possibilitat de treballar al Telediario en primera instància ho havia de fer com a director. Però després de fer les proves de presentació va optar a aquesta plaça. I eren temps en què per presentar ni "prompters ni res de res". De tota manera, confessa que amb ell li agrada molt poc això de tenir "la xuleta davant la càmera".
Anys després arribaria "la direcció i la vicepresidència d'Antena 3 van ser tot un màster" puntualitza.
Canvis en la percepció de les coses
D'aquell temps ençà, molt han canviat les coses en l'àmbit televisiu. Els hàbits de consum són molt diferents, i "tot es dóna molt ràpid". Això fa que canviï la percepció de les coses, "que es distorsioni" la realitat.
I s'hi ha de triar un gènere televisiu, ho té clar: l'entrevista. "Coneixes personatges, aprens molt, escoltes..." I avui en dia, això d'escoltar, a la tele, és poc habitual.
