Àlex Rovira: "L'única solució als problemes que tenim és diu cultura"
- Escriptor, economista i emprenedor. ell prefereIx definir-se com a psiconomista
- És conegut sobretot pel seu llibre "La bona sort" que va escriure conjuntament amb Fernando Trias de Bes i que es va convertir en un bestseller que ha estat traduït a més de 40 idiomes
- Altres obres conegudes són "La bona crisi" i la més recent "La vida que mereces"
- Cristina Puig parla amb Àlex Rovira divendres, 19 d'abril, a les 20.30 hores, a La 2
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Àlex Rovira és d'aquelles persones que somia amb les estrelles, però ho fa sempre tocant de peus a terra.
“Cultura. És l'antídot. La misèria econòmica la genera la misèria moral“
Creu en els ideals pràctics, però sobretot en les persones. I això que avui en dia alguns valors estan greument ferits. Per l'Àlex Rovira, la única solució als problemes que tenim és diu " cultura. És l'antídot. La misèria econòmica la genera la misèria moral".
Prefereix utilitzar el terme esperança a l'optimisme. "L'esperança és un imperatiu moral. Quan tens tres fills te n'adones que no pots tirar la tovallola. I si pots contribuir a que estigui millor qui està al teu costat, doncs fes-ho. Hem de seguir remant sempre, sobretot per aquells que estimem".
“sóc aqui i ara, per servir-lo“
És llicenciat en Ciències Empresarials, i l'han definit com a escriptor de llibres d'autoajuda, filòsof, psicòleg...però ell prefereix quedar-se amb aquesta definició: "sóc aqui i ara, per servir-lo".
Ara acaba de publicar "La vida que mereces", un llibre escrit a quatre mans amb Pascual Olmos, director executiu de l'àrea comercial de Repsol.
Trobar l'equilibri entre allò material i allò espiritual
Pascual Olmos va perdre un fill en accident de trànsit i d'aquesta traumàtica experiència n'ha tret una lectura positiva. "Jo no sé si hauria pogut arribar al punt d'inflexió al que ha arribat ell", explica Rovira.
“Es tracta de ser persona, amb tot el que això comporta“
A "La vida que mereces" els dos autors pretenen trobar solucions a l'entorn desfet que estem vivint i arribar a "l'equilibri entre allò material i allò espiritual". I la millor manera de començar és per un mateix, sempre actuant amb transparència, un terme molt en desús darrerament.
Capitans de vaixells que mai han vist el mar
Per contra, els termes més utilitzats a l'actualitat són la corrupció, atur, desesperança, pèrdua de confiança en l'ésser humà...Per l'Àlex Rovira, tot plegat "s'està fent molt malament", des de l'esquerra fins a la dreta. "Hi ha capitans de vaixell que en sa vida han vist el mar", aquest és el gran problema a opinió de Rovira.
Al seu parer, la reforma laboral en realitat "és un expoli", i s'ha de lluitar contra això. I el que té més clar és que "la nova democràcia vindrà per gent anònima".
“la nova democràcia vindrà per gent anònima“
Abans, però, el gran repte serà "humanitzar la humanitat. Es tracta de ser persona, amb tot el que això comporta", afegeix. I apunta: "si el cel existeix, mirem de crear-lo aquí i ara"
Un èxit inesperat
Amb l'Àlex Rovira també conversem sobre l'èxit a la vida. A ell li va arribar de manera inesperada i reconeix que l'èxit "evidentment que et canvia", i per això "t'ho has de treballar per no perdre el nord, mantenir els peus a terra, i tornar al món el que t'ha donat".
“Podem canviar-nos a nosaltres mateixos, i el nostre entorn, però ens ho hem de treballar“
Treballar i treballar...perquè en aquesta vida "tot es treballa. Podem canviar-nos a nosaltres mateixos, i el nostre entorn, però ens ho hem de treballar", remarca Rovira.
Hi ha un bagatge genètic, cultural, i uns condicionants externs, però no iniciem un procés de canvi fins que el malestar és profund.
Treballar per acabar amb dos interrogants: quin món deixem als nostres fills i quins fills deixem al nostre món. Per pensar-hi.
