Àlex Corretja: "Em sabria molt greu no seguir com a capità de la Copa Davis"
- Va ser número 2 del món del tenis, ha assolit algunes de les fites més importants
- Màsters'98, finalista dues vegades de Roland Garrós, Copa Davis el 2000
- Actualment és capità de l’equip espanyol en aquest torneig
- L’any 2006 una lesió a l’ull esquerre el va obligar a deixar el tenis professional
- Cristina Puig va parlar amb l'Àlex Corretja divendres, 5 d'abril, a La 2
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Al Gent de Paraula conversem amb l'Àlex Corretja, número 2 del món del tenis, guanyador del Màsters de Hannover'98, dues vegades finalista de Roland Garrós, medalla de bronze als Jocs de Sidney i campió de la Copa Davis al 2000.
“ hi ha molts aspirants a la meva plaça“
Des de fa un any n'és el capità. Una nova etapa professional que afronta amb incertesa després de la darrera derrota.
“La relació amb els jugadors és excel.lent“
Amb tot, confessa que si per ell fos continuaria molt de temps perquè considera que la seva etapa no s'ha acabat, "però tinc els meus dubtes perquè hi ha molts aspirants a la meva plaça. Em sabria molt de greu no seguir perquè tot i la última derrota, estem en un bon moment, la relació amb els jugadors és excel.lent. "
“és el que més a prop estàs de sentir-te jugador“
L'Àlex afegeix que farà el possible per continuar com a Capità de la Copa Davis, una feina molt gratificant perquè tot i que no pot estar jugant a la pista "és el que més a prop estàs de sentir-te jugador".
Treballar per ser el número 1
L'Àlex Corretja prové d'una família en la que el tenis era una afició, no una professió.
“L'objectiu era arribar a ser el número 1. Però no va poder ser. “
Però les seves qualitats físiques el van col.locar a la graella dels campions des de ben petit, així que s'hi va voler dedicar professionalment. L'objectiu era arribar a ser el número 1. Però no va poder ser.
“físicament era molt bo però em faltava potència. Potser aquesta és la clau“
Ara, amb la tranquil.litat que dóna el temps passat, reflexiona sobre el que li va faltar per arribar a número 1: "físicament era molt bo però em faltava potència. Potser aquesta és la clau. Hi ha jugadors que tenen una dreta més agressiva que la meva, un cop jugador que en diuen. I a mi, al final, em faltava això".
Decepcions que marquen per tota la vida
“Si t'esforces i treballes pots portar millor les derrotes, tot i que hi ha decepcions que et marquen tota la vida“
L'Àlex creu que als nens se'ls hauria d'educar en tots els valors perquè aprenguin a gestionar les victòries i les derrotes, però sobretot se'ls ha d'ensenyar "a saber respectar i a tenir una constància. Si t'esforces i treballes pots portar millor les derrotes, tot i que hi ha decepcions que et marquen tota la vida".
“perquè no ho vaig aconseguir si ho tenia tot per guanyar?“
En el seu cas va ser perdre la segona final del Roland Garrós perquè estava molt mentalitzat, ho va donar tot, anava guanyant el partit però finalment no va guanyar: "a dia d'avui no m'afecta però quan vaig al Roland Garrós i veig la paret on hi ha inscrits tots els guanyadors em fa ràbia. No una ràbia de no dormir tranquil, sinó ràbia de dir perquè no ho vaig aconseguir si ho tenia tot per guanyar?"
“Si ho has donat tot, no pots exigir-te més“
Derrotes com aquesta només se superen a base de paciència i arribar a la conclusió que "si no ho has aconseguit és perquè n'hi havia que eren millors que tu. Si ho has donat tot, no pots exigir-te més", conclou.
Un final abrupte per una carrera sòlida
Àlex Corretja va haver de retirar-se de cop del món del tenis professional. Un dia estava entrenant i se'n va adonar que havia perdut la visió d'un ull.
“em vaig adonar de la sort que he tingut a la vida“
Va haver de passar una operació complicada i un post-operatori que va posar a prova la seva paciència: "vaig haver d'estar a casa amb el cap mirant a terra durant 7 dies. Una situació molt estranya però que em va servir per reflexionar i repassar el que havia estat la meva vida professional. I em vaig adonar de la sort que he tingut a la vida".
“Sóc un home de rutines i les rutines sempre han fet que les coses em surtin bé, a concentrar-me millor“
Per l'Àlex, també ha estat una sort que això no li passés amb 23 o 24 anys perquè aleshores si que s'hauria passat tota la vida lamentant-se.
Aquest tenista es confessa un home tranquil però amb caràcter. I, sobretot molt metòdic. Això l'ha ajudat en el món de l'esport. "Sóc un home de rutines i les rutines sempre han fet que les coses em surtin bé, a concentrar-me millor".
Ara la seva atenció es concentra en aconseguir portar els seus jugadors a la victòria de la Copa Davis, i a viure amb tranquil.litat amb la seva parella i les seves filles, tot i que de tant en tant els persegueixin els paparazzis.
