Enlaces accesibilidad

L'actriu Mariona Ribas puja a l'Agulla Gran d'Amitges

Per
Cims - Mariona Ribas puja les Agulles d'Amitges
 
 
 
En aquest nou capítol de CIMS, l'actriu Mariona Ribas puja a l’Agulla Gran d’Amitges de 2.638 metres, en ple Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
 
 
 
 
 
Aquesta actriu de Sabadell, coneguda pels seus papers en sèries televisives com “El Cor de la Ciutat”, “El Internado” ,  “La República” o “Los misterios de Laura”, no està gaire acostumada a fer muntanya però accepta el repte d’enfilar-se a aquestes impressionants agulles pirinenques: “La vostra proposta és diferent, l'objectiu es desconnectar i aquí es respira molt millor! però expliqueu-me el pla que tenim...quina por!”. La Mariona ha vist fotos de les Agulles d’Amitges i està un pèl impressionada pel nostre objectiu.
 
 
 
 
 
Tan bon punt comença l’excursió, a l’Estany de Sant Maurici, apareixen les majestuoses  muntanyes bessones del Encantats, símbol del Parc Nacional. La llegenda diu que en aquestes dretes agulles van ser petrificats dos caçadors que no van anar a missa per ser els primers en caçar l'isard.
 
 
Deixant enrere l’estany, l’excursió segueix per la bonica cascada de Ratera i per l’estany del mateix nom, fins al refugi d’Amitges, on la Mariona i l’equip de CIMS faran nit. El refugi pertany al Centre Excursionista de Catalunya,  té 74 places i compta amb força comoditats. El millor és la seva situació, just al peu de les Agulles d’Amitges que, sense ser els cims més alts de la zona, des d’aquí sí que son els més espectaculars.
 
Amb la Mariona hi ha estones per parlar de tot: “De joveneta és un època en la que comences a sortir i a tenir una vida social més marcada! Però he estat sempre una persona molt protectora del meu ambient íntim!”
 
 
Sovint ,als refugis de muntanya, els jocs tradicionals substitueixen la televisió. Amb la Mariona Ribas fem una partida de parxís. “M’agrada jugar en el sentit trapella de la paraula. Ho trobo divertit i riure m'agrada molt. Em fan riure les coses absurdes! fer de dolenta en una sèrie?..ho he portat amb dignitat! son personatges que permeten explorar sentiments obscurs...!”
 
 
Després cap a la llitera i dins del sac de dormir. L’endemà, la segona part de l’ascensió.  Les agulles des d’aquí semblen inaccessibles però la via normal d’ascensió les voreja per darrera. Vorejant els bonics estanys d’Amitges i de Munyidera, cal enfilar-se entre els blocs de la Coma d’Amitges seguint el camí que ens marca el guia Fidel  Casablancas.
 
La Mariona ens parla de la seva feina i el que comporta: “A la televisió hi ha de tot...però la ficció ha arribat a uns nivells molt bons. Hem avançat molt i s'ha arribat a tenir un nivell òptim...i això ha fet que es vegi per tot arreu! A Londres, en un supermercat em van reconèixer!”.
 
En un descans, l’actriu sabadellenca reivindica la cultura:“ La cultura és el que dibuixa la història dels països..més enllà dels fets i les guerres. Si eliminem la cultura d'un país és molt perillós...per que la cultura és un mitjà d'expressió de la opinió, de l'expressió de l'art, de les inquietuds de la gent, dels escriptors. Si que sembla que hi hagi gent que vulgui quer la cultura no hi sigui,que  la gent no es manifesti, que la gent no pensi...”. El tram final de l’ascensió és per una canal força dreta on s’ha de grimpar amb molt de compte. I després, finalment, el cim: uns blocs de roca a més de 300 metres sobre l’Estany d’Amitges, no aptes per a gent amb vertigen.

La Mariona Ribas està exultant:  “És el cim! Uaau!  Quina passada! El món és molt petit! Paga la pena pujar fins aquí”.I, com sempre fem a CIMS, és el moment dels regals. El nostre és una guia de Nova York, la ciutat somiada per la Mariona i on encara no ha estat mai. Ella ens regala unes fotografies seves de quan havia fet algunes excursions amb el grup d'esplai i, per si fos poc ens ha fet unes galetes casolanes que menjades en aquest entorn són més que bones.
 
Amb aquesta preciosa ascensió, Mariona Ribas no només ens ha sorprès a tots sinó també a ella mateixa: “Ha sigut una experiència especial,  positiva, de treball en equip i de superació. Jo mateixa m'he sorprès de fins a on puc aguantar!”

 

 

Televisión

anterior siguiente