Documental inèdit a TVE sobre l'abat Aureli Maria Escarré

L'abat dels dos exil·lis, a "Ciutadà Escarré"

Direcció: Jordi Marcos
Guió: Àngel Bereje
Coproducció de TVE i TVC

FRANCESCA PUIG 

Aquest documental és fet amb imatges d'arxiu de Televisió Espanyola, de la Filmoteca de Catalunya i d'altres fons. Diversos talls de veu del mateix Aureli Maria Escarré a l'època que fou abad de Montserrat deixen clar que es tracta d'un document de gran valor històric per la personalitat destacada d'Escarré, la seva relació amb el règim franquista, la influència que el règim exercí a Catalunya i la coherència d'un home valent quan s'adona de la realitat que l'envolta.

Testimonis d'emoció profunda

Personalitats que el van conèixer com Joan Vallbé, Josep Bigordà i Josep Maria Castellet, els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, els historiadors Albert Manent, Jordi Carbonell, monjos de Montserrat, el seu secretari particular, de nom també Aureli, i la seva neboda Montserrat, parlen de l'abad Escarré.

El recorden amb una emoció profunda, sobretot pel la valentia del seu enfrontament al règim franquista i el sacrifici que per a ell va suposar la seva marxa de Montserrat i de Catalunya.

Coneixem el jove que ha aprés a la llar què és el socialisme humanista, i que viu la matança de 23 companys monjos el 1939, arran de la resposta a l'aixecament militar del 18 de juliol.

Arran d'aquests fets, la comunitat marxa a Roma. I amb ells Escarré. És el primer exil·li.

Veiem imatges històriques de la guerra, de la posguerra, els exil·lats... I ja un cop ell és de tornada a Montserrat, de la trobada amb les autoritats fraquistes. Les rep amb tots els honors i engega les obres d'embelliment i renovació del monestir. Mereixen que les mencinem especialment les de la festa d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, el 1947.

La decepció i el testimoni coherent

Però com més coneix el règim, més se'n decepciona, veu com mira d'anul·lar la personalitat de Catalunya. I arriba el moment d'inflexió, l'entrevista que concedeix a Le Monde el novembre del 1963 i que difon el seu pensament: "Si no hi ha una autèntica llibertat no hi pot haver justícia, que és el que passa a Espanya".

En un altre moment de l'entrevista reivindica la personalitat de Catalunya. Diu "Som espanyols. No som castellans".

El periodista del diari francès, J. A. Novais en destacarà d'altres paraules: "El poble ha d'escollir el seu govern i canviar-lo si ho desitja". I rebla el clau contra Franco: "El règim espanyol es diu cristià però no segueix pas els principis del cristianisme".

Segon exil·li. Ja només tornarà a Catalunya per morir.

Escarré és un símbol del catalanisme, i se n'estén per tot el país un sobrenom: "l'abat de Catalunya". L'herència política d'Escarré és la passió per la defensa la pàtria, ja que ell considerava que tothom ha de ser politic en el sentit que ha d'interessar-se pel seu poble.

 

Comentaris

Espacio reservado para promoción
cid:46611