Enlaces accesibilidad

Cims - Àngell Llàcer puja a la Serra de Busa

  • La Serra de Busa és al Solsonès
  • Àngel Llàcer és actor, director, presentador de televisió...tambè "un vividor..."

Per
Cims - Àngel Llàcer puja a la Serra de Busa

La Serra de Busa és al Solsonès. És una muntanya que sembla inaccessible per les seves agrestes parets. El seu caràcter aïllat i inexpugnable va convertir Busa en un lloc clau en la guerra del francès. La Serra es un ampli altiplà tallat per tots els costats per altes cingleres.

Amb l’Àngel Llàcer vam fer nit al la masia del Tresquet, on va fer de Guillem Tell. Per poc no travessa el Rogeli amb una fletxa. Poc abans ens havia demanat que, al programa, el presentéssim com a “actor, director i presentador de televisió...” però també va deixar clar que era moltes altres coses, com, per exemple, “un vividor”.

Al Tresquet hi ha una roca ben peculiar. Al capdamunt hi té un forat on trepitjaven raïm i feien vi. És en aquesta pedra on l’Àngel se sincera: “ He acceptat venir amb vosaltres per estar una mica amb mi mateix. Crec en l’amor. Crec que l’amor és el que mou les persones i fa que les coses vagin endavant. El que més m’apassiona de la vida són les persones”. A la mateixa pedra... mirant la posta de sol, l’Àngel reflexiona: “ Mira tot això... com et sents? Petit!! ...la gent s’hauria de permetre sentir-se petit... i quan t’enfrontes a la natura et sents molt petit”.

  He acceptat venir amb vosaltres per estar una mica amb mi mateix

L’endemà, a trenc d’alba, vam arrencar a caminar a la Vall d’Ora, allà on la llegenda situa la mort de Guifré el Pilós.

L’Àngel Llàcer trepitja merda expressament, vaja... hi salta sobre. “Abans, al teatre s’hi anava amb carruatge. Si a fora hi havia molts carruatges volia dir que l’obra tenia èxit... però, és clar, també hi havia molta merda dels cavalls”.

Moment d’emoció i incertesa... pugem al Pla de Busa pel grau de la Bertolina. Aquest pas té certa dificultat. Cal enfilar-se per una escala.  L’Àngel no les té totes.

En arribar al pla de Busa ensopeguem amb una senyera estelada. “ Les fronteres és el pitjor que s’ha inventat mai, les banderes també i la pàtria també. La frase aquesta de... ‘esta gente que viene de fuera y nos quita el trabajo’ és la més cutre que sentit mai i això és culpa de la pàtria. Les grans guerres han estat a causa de la pàtria i la religió.”

Arribats al pla de Busa ens dirigim cap al Capolatell, una mola completament envoltada de cingles que es troba a l'extrem de ponent de la Serra de Busa.  En aquest lloc hi van empresonar als soldats captius de l’exèrcit francès. La tradició afirma que, desesperats, n'hi havia que es llençaven al buit cridant: «Mourir à Busa et resurgir à Paris».

“Per ser un bon actor” -diu l’Àngel, “ cal tenir memòria, cal tenir un cos que et respongui al que li demanes, cal tenir les emocions treballables i constància. A Catalunya només hi ha dos bons actors!!!” i riu.

  “Si us busquen els de CIMS i us diuen: ‘ens vols acompanyar?’ Digueu... sí!!!

Sortint de la presó seguim pel llom de la serra, ben a prop de la cinglera, fins al nostre objectiu: el Cogul, el punt més alt. Allà li regalem un lilium blanc. A l’Àngel li agrada que li regalin flors i el lilium és la seva flor preferida. Ell ens regala una foto de quan va néixer. La seva primera foto.

“Si us busquen els de CIMS i us diuen: ‘ens vols acompanyar?’ Digueu... sí!!!