Cims - Quim Masferrer puja al Puigpedrós
- Amb Quim Masferrer pujem al Puigpedrós, la muntanya més alta de la província de Girona.
- En Quim diu que fora dels espectacles es una persona insulsa, un paio seriós i que és quan puja a l’escenari que es transforma
Amb Quim Masferrer pujem al Puigpedrós, la muntanya més alta de la província de Girona. Al Puigpedrós hi accedim des del poble de Meranges, a la comarca de la Cerdanya, que és a més de 1500 metres d’altura. Meranges es diputa amb altres, la condició de poble més alt de Catalunya.
Maranges té un museu únic i peculiar. El museu de l’esclop que visitem amb el Quim Masferrer i en ensenya l’agutzil de Meranges Elies Ponts.
Dormim al refugi de Malniu .Som a més de 2000 metres d’alçada.
Un bon lloc per fer-la petar: l’estanyol de Tartères al costat del refugi. En Quim Masferrer en parla de la crisi i com ha afectat també al teatre: “Cal aguditzar l’enginy però no només els creadors. L’enginy l’hem aguditzar tots, també des de l’administració. No val dir.. m’han retallat el pressupost i ja no es pot fer teatre. Hem d’aprendre de l’època de la transició a on, amb enginy, es van fer coses notables. Cal ser més imaginatius”.
El Ricard del refugi ens porta un sopar que fa goig. Sopa, escudella i carn d’olla. Abans de dormir Quim Masferrer recorda la seva época d’escolanet a Sant Feliu de Pallerols: “ Vaig estar deu anys fent d’escolanet. Allò va ser el meu primer escenari. Recordo haver-li fet propostes al mossén de posada en escena...jo surto i encenc el ciris”
Jordi Torras, el guarda del refugi de Malniu ens farà de guia fins al cim del Puigpedrós.
Des del refugi de Malniu anem cap al Coll de les Molleres i des d’allà al planell de Campcardós ja molt a prop del cim. Afrontem un desnivell de gairebé 800 metres. En Quim diu que fora dels espectacles es una persona insulsa, un paio seriós i que és quan puja a l’escenari que es transforma. Però aquí al Puigpedrós a la mínima li surt la vena còmica. L’alçada es fa notar. A més de 2000 metres l’esforç s’accentua.
“ l’humor també es un camí però que mai no és l’objectiu, sinó el camí per poder proposar i dir coses“
Ens posem els paraneus per seguir fent el camí. El Quim diu que l’humor també es un camí però que mai no és l’objectiu, sinó el camí per poder proposar i dir coses.
El Quim es dirigeix a la seva càmera: “Estic patint...però devant de ls seves càmeres no ho reconeixeré mai”. Som a punt d’arribar al Coll de les Mulleres... aquí els desglaç fa que hi hagi petits tolls d’aigua que donem nom a aquesta collada. El cim és a 500 metres. Des d’aquí veiem la tossa d’Alp, el Moixeró i el Cadí.
I si... amb raquetes sembla que caminen pel Passeig de Gràcia. Les referències a la ciutat de Barcelona no agraden massa al Quim qui en les seves obres sempre ha buscat personatges que tinguin aquest deix rural que tant li agrada, un deix rural carregat de sarcasme i ironia.
Resseguim la línia fronterera amb França. Som al planell de Campcardós, una zona amb un suau pendent que ja ens deixa a la recta final d’arribada al cim. Un cim que sembla a tocar…. però la perspectiva ens enganya.
Al cim, Quim Masferrer regala al Rogeli una samarreta que fa referència l’espectacle teatral que fa a Barcelona: Ets un xarlatán. I nosaltres al Quim Masferrer també li regalem una samarreta a on se’l veu amb Pepe Rubianes, un còmic al que va admirar molt i a la samarreta també la paraula Xarlatans!!
L’experiència de Quim Masferrer
“ CIMS és molt més que una entrevista“
L'entrevista que em van fer els companys de CIMS, és la més original, divertida, interessant, llarga, emocionant, intensa, espectacular i enriquidora de totes les entrevistes que m'han fet mai. De fet, CIMS és molt més que una entrevista; L'espectador podrà gaudir d'unes vistes espectaculars, s'impregnarà dels valors del muntanyisme, descobrirà indrets del nostre país que cal conèixer i, de passada, viurà les peripècies, les converses i els patiments d'un pobre pallasso gironí tot pujant al Puigpedrós, el cim més alt de Girona.
