Enlaces accesibilidad

Dimarts 23 de juliol a les 18:35h i divendres 26 a les 11:40h, a La 2

Xavier Sardà, a 'Noms propis'

  • Conversem amb el periodista, presentador de 'Juego de niños' a TVE, sobre la seva manera d'entendre la comunicació i l'entreteniment
  • "El meu to sarcàstic és un mecanisme de defensa. La vida és molt breu. I trobo que una mica ens ho hem de prendre en conya"

Per
Xavier Sardà, a 'Noms propis' TVE

'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero. 

www.rtve.es/nomspropis

Xavier Sardà visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui conversa sobre la seva vocació periodística: "Jo volia ser periodista des que tenia 15 anys, sempre m'imaginava escrivint. Jo ja feia el senyor Casamajor a casa quan era petit. Feia riure al meu pare i als meus germans; la meva mare havia mort quan jo tenia 8 anys. I aquesta veu de senyor gran després la vaig fer a RNE i a la SER".

Xavier Sardà es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional a la premsa escrita com a cronista musical en diversos diaris com Catalunya ExpressAvuiEl Noticiero Universal o Mundo Diario. Amb 19 anys va obtenir una beca a Ràdio Nacional d'Espanya, on va desenvolupar diverses tasques fins a ser nomenat cap de programació de RNE a Catalunya, el 1989. I va ser en aquesta emissora, al programa 'Tren de medianoche', on va donar vida al personatge del senyor Casamajor, a qui va interpretar durant mot temps. A més, entre d'altres, ha conduit programes com 'La bisagra' 'La ventana', i va col·laborar a 'Hoy por hoy' de la SER. Però on va assolir més popularitat va ser a 'Crónicas marcianas', de Telecinco.

Durant l'entrevista, Sardà explica la seva manera d'entendre la comunicació i l'entreteniment: "El meu to sarcàstic és un mecanisme de defensa. La vida és molt breu. I trobo que, com a mínim, una mica ens ho hem de prendre en conya. No crec que jo sigui surrealista, crec que la realitat ho és". I confessa: "Això d'intentar racionalitzar i seguir els bons consells de psicòlegs i psiquiatres per aclimatar-se, em costa. No sóc prou intel·ligent, sóc tossut. Una persona intel·ligent no experimenta les coses amb el meu apassionament o intensitat. Jo protesto i sempre dic el que penso. Hi ha una minoria, molt minoritària, d'independentistes que em diuen que sóc un espanyolista de merda, i hi ha una minoria, molt minoritària, de fatxes espanyols que diuen que sóc un independentista de merda. I, per tant, jo dic: el que està clar que sóc és de merda".

RTVE

anterior siguiente