Christian Escribà, a 'Noms propis'
- Repassem la trajectòria d'aquest autèntic mestre pastisser, amant de barrejar la tradició amb la innovació
- "Em considero un 'tartista'. No sóc un artista, però sí sóc un pastisser que s'interessa pel món de l'art"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Christian Escribà visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui parla de la seva professió i també la seva gran passió: la pastisseria. "Hem inventat la paraula 'tradinnovació' per definir la pastisseria que fem nosaltres. Una pastisseria que manté la tradició, però que la porta a les necessitats actuals. Per nosaltres això és molt important per tal de mantenir l'essència Escribà, i l'essència de la cultura gastronòmica pastissera catalana".
Christian Escribà va néixer a Barcelona fa 57 anys. És la quarta generació d'una saga de pastissers, que va començar el 1906 a la Gran Via de Barcelona. Va començar en l'ofici perquè a l'escola no es va sentir prou motivat. Fill d'Antoni Escribà, considerat el mag de la xocolata, va desenvolupar la carrera culinària entre París i Barcelona, sempre amb la creativitat com a motor de les seves obres. Ha fet pastissos a moltíssims famosos i esdeveniments, com les seves famoses mones de Pasqua. És mestre pastisser però li agrada que li diguin 'tartista', que ve de 'tarta' i artista, perquè segons diu, no només fa pastissos, sinó que crea il·lusions: "Moltes vegades em diuen que sóc un artista i no ho sóc. Sóc un pastisser que s'interessa pel món de l'art".
Durant l'entrevista, Escribà confessa fins a on l'ha portat la seva passió per l'art: "Quan tens una cosa al cap que et fa pensar 'això ho he de fer', gaudeixes tant que perds totes les nocions. Això m'ha portat a la ruïna tres vegades i espero que no hi hagi més. Tampoc sóc de recrear-me en el que he fet, m'interessen més altres coses que no he fet mai. Quan fas invents, moltes vegades t'estàs divertint o estàs investigant, però moltes vegades no saps, perquè ni t'ho planteges, quin serà el resultat final. Això sí, fent van sortint cosetes".
