Esther Vivas, a 'Noms propis'
- La periodista i escriptora és autora del llibre 'Mama desobedient: una mirada feminista a la maternitat'
- "Caldria afavorir el context social, polític i econòmic per poder ser mare, si així es vol. Cada dia hi ha més dificultats, sobretot per conciliar"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Esther Vivas visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui parlarà de la seva reivindicació de la maternitat: "No es tracta d’idealitzar-la, però sí de reivindicar que l'has de poder viure, si així ho vols. També ens han fet creure que no sabem parir i que el part és un procés perillós, quan és un procés biològic. Cal recuperar la confiança en el nostre cos a l’hora de donar a llum i el poder de decidir sobre el teu embaràs, el teu part i la teva lactància. És una experiència que ens han robat".
Esther Vivas va néixer a Sabadell fa 44 anys i es va llicenciar en Periodisme. A més, és diplomada en estudis superiors de Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i ha participat en el moviment antiglobalització i contra la guerra. Al llarg de la seva carrera com a periodista i escriptora s'ha especialitzat en moviments socials, consum responsable i maternitat. El seu últim llibre és 'Mama desobedient: una mirada feminista a la maternitat', una obra que va sorgir perquè "ens hem de rebel·lar davant els models establerts de com ser mare, que resulten útils pel sistema. Hem de col·locar en el centre de l’experiència materna les dones i les criatures. I caldria afavorir el context social, polític i econòmic per tal que la maternitat es pogués portar a terme, perquè cada dia hi ha més dificultats, no ja per ser mare sinó per conciliar la criança i el mercat de treball. S’ha d’acabar amb la precarietat laboral, que la maternitat no penalitzi i afavorir unes baixes de maternitat que permetin la lactància materna exclusiva durant sis mesos".
Vivas ha incidit en la manera com la societat viu la criança de les criatures: "Per sort, cada vegada tenim una idea més plural de la família i, malgrat que hi ha prejudicis, el concepte de família va més enllà, afortunadament. Tot i així, avui en dia quan es parla de mares que crien soles els fills, encara hi ha com un estigma. D'altra banda, també hi ha hagut una cosificació del pit de la dona i no s’entén que donar el pit és donar aliment a la criatura. No té res d’eròtic, ni d’obscè. La criatura necessita mamar. S’ha de reivindicar poder donar la teta quan i a on calgui".
