Joan Pere Viladecans, a 'Noms propis'
- Joan Pere Viladecans és un pintor i gravador que fa mig segle que va fer la seva primera exposició a Barcelona. Com a artista concep el seu treball com una feina en què inverteix molt temps, reflexiona profundament tot el que fa, al mil·límetre, mirant, dibuixant, escrivint, aparentment, sense fer res.
- Viladecans ens ha explicat què entén per ser artista: "És algú que està assetjat per un virus perquè això de l'art és una malaltia que neix i mor amb tu. Però també és una voluntat de comunicar i una manera de viure que, en el meu cas, és una manera de no viure perquè jo crec que ja de molt petit tenia la inclinació de tacar parets, papers i el que fos perquè era la manera d'expressar-me. Com més ha anat passant el temps, m'he adonat que era la manera de fer-se un lloc al món."
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Joan Pere Viladecans visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui parla repassa la seva trajectòria, com s'enfronta al procés creatiu, que considera més important que el resultat i com l'afecten les crisis creatives.
Nascut a Barcelona fa 71 anys, Joan Pere Viladecans va fer la seva primera exposició el 1967 i des de llavors ha realitzat nombroses exposicions nacionals i internacionals. Durant la seva trajectòria artística també ha realitzat encàrrecs d'institucions, entitats o empreses per fer cartells, portades de publicacions, il·lustracions per a llibres, litografies. Viladecans ha parlat de com percep les seves obres: "N'hi ha que és com si cobressin vida. Per mi és molt important el procés creatiu, que és el que és enriquidor i el que et fa anar d'una obra a l'altra. Malauradament, alguna vegada queden obres que, dintre d'una etapa, queden descavalcades. A mi m'alleugereix molt estripar. Jo estripo un 50% de les obres que faig perquè penso: m'ho he tret de sobre. Això no és guardar poemes en un calaix. L'art, la pintura, l'estètica, ocupa un espai."
Viladecans també ha explicat com s'enfronta al procés creatiu: "El dia que no treballo o que passo una crisi i no em surten les coses com jo voldria, em trobo malalt, no em trobo bé. Íntimament, no em sento útil i crec que perdo el temps. Quan passes una crisi creativa, angoixa molt, penses quan tornaran, quan em vindran idees. Perquè és la història de cada dia, reinventar-se i trobar noves idees i cada dia, això, ser útil. És una mecànica intuïtiva. Considero importantíssim fer un horari i procuro fer-ho el més estricte possible. Ara bé, una vegada a l'estudi, puc fer coses o no fer-les, però si no fes aquest horari, estic segur que marxaria corrent i no tornaria mai més perquè és empipador quan no faig res o quan estic allà només rumiant o passejant".
