El restaurant Hispània, d'Arenys de Mar, a "Històries de taula i llit"
- Amb bons productes, receptes de la mare i una dedicació absoluta l'Hispània s'ha convertit en referència indiscutible de la cuina clàssica catalana
"Històries de taula i llit" se centra en els hotels, fondes i restaurants de Catalunya que tenen una llarga trajectòria transmesa de generació en generació; llocs entranyables amb ànima pròpia i amb ‘històries’ per explicar. El programa està dirigit per Soledad Gomis i realitzat per Pepa Pérez.
Paquita i Lolita Reixach porten tota la vida al capdavant d'un establiment, el restaurant Hispània d'Arenys de Mar, que va començar com a benzinera, l'any 1952.
La germana gran, Paquita, va arribar a Caldes d’Estrach amb 17 anys per despatxar al sortidor. Un dia, un transportista li va demanar si podia dinar alguna cosa i l'hi va donar el que s'havia preparat per ella. A partir d'aquell moment, els camioners van fer del lloc una parada imprescindible. I la família sencera s'hi va abocar.
Amb bons productes, receptes de la mare i una dedicació absoluta van anar convertint l'Hispània en referència indiscutible de la cuina clàssica catalana. Encara avui, Paquita i Lolita segueixen preparant diàriament, a les set del matí, Els plats de les mestresses, i després atenen al menjador. Al programa, veiem la seva quotidianitat mentre transmeten passió pel producte i la cuina de temps lent i evoquen celebritats que han passat pel local.
En aquest perfil del restaurant ens acompanyen clients habituals, com el periodista Arcadi Espada, l'escriptor Josep Maria Espinàs i l'arquitecte Miquel Espinet. Espada, autor del llibre "Les dues germanes. Mig segle del restaurant Hispània" parla d'una família unida per la feina. Espinàs confessa que visitar regularment l'Hispània ha estat un dels grans plaers de la seva vida. Espinet comenta l'ampliació que va fer fa anys l'establiment, que a la casa anomenen "el racó del silenci". Per la seva part, Raimon Braun, fill de Paquita, ens ensenya la bodega, que porta el nom de Néstor Lujan, el primer crític gastronòmic que, fa dècades, va apostar per les cuineres Reixach.
Paquita i Lolita no idealitzen res, recorden tant els elogis de personalitats ben conegudes com els farts de plorar que es feien quan alguns camioners els deien grolleries. I queda clar que ha estat la seva feina constant, convertida quasi en clausura, el que ha portat l'Hispània on és.
