El Balneari de Caldes de Boí, aquest diumenge a "Històries de taula i llit"

"Històries de taula i llit" recorre hotels, fondes i restaurants de Catalunya que tenen una llarga trajectòria transmesa de generació en generació. El programa està dirigit per Soledad Gomis i té com a realitzadora a Pepa Pérez.

Aquesta setmana "Històries de taula i llit" explica la història del Balneari de Caldes de Boí que comença quan el joier barceloní Frederic Vallmitjana adquireix el 1895 unes propietats desamortitzades, a les que s'accedia amb moltes dificultats.

"Es difícil explicar la relación personal con el balneario. Yo no me entiendo a mi mismo sin el balneario". Qui així es descriu és Walter J. Ankli, copropietari del Balneari de Caldes de Boí i hereu d'un llinatge de precursors del termalisme al Pirineu lleidatà que hi ha apostat durant quatre generacions. "Es un remanso de paz. Es mágico. Es único. ¿Dónde puedes ir que, a parte de bonito, de que comes bien, te encuentres luego mejor? Es difícil".

I és que les aigües de Caldes de Boí s'usen de forma terapèutica d'ençà els segles I i II quan els romans en descobriren les seves qualitats i efectes en el cos i la ment i hi desenvoluparen l'ús dels banys termals. Aquesta pràctica era un dels aspectes més emblemàtics de la seva manera de viure, doncs els era recreativa, preventiva, higiènica, medicinal i fins i tot social. Conta la llegenda que les aigües que aquí brollen a una temperatura que va des dels 4ºC fins als 56ºC, serviren per guarir l'emperador Juli César de les ferides sofertes durant la Guerra de les Gàl·lies.

L'efecte terapèutic de les aigües termals aviat es relacionà amb guariments miraculosos quan, a finals del segle XIV, un pastor trobà en aquells paratges la primitiva imatge de Nostra Senyora de Caldes. Tal i com reconeix Francesc Ribes, fill de Taüll, ex capellà, professor d'Història i autor del llibre "La Vall de la fi del món", "la fe en la Mare de Déu ha fet i fa molts miracles". De manera inevitable, doncs, la reputació de la primitiva Casa de Banys de Caldes de Boí es va anar estenent i l'arribada de banyistes i de pelegrins propicià l'edificació d'un hostalatge que, durant segles, gestionaren les autoritats eclesiàstiques de la Consòrcia en coordinació amb la Junta de Sant Roc.

Encara avui es desconeixen les raons que empenyeren Frederic Vallmitjana, joier de Barcelona i besavi dels actuals copropietaris, a adquirir el 1895, a la Diputació de Lleida, unes propietats desamortitzades que en anteriors subhastes havien quedat desertes i a les quals s'accedia amb moltes dificultats. Aquesta primera compra i les inversions fetes posteriorment per Walter Ankli, acabalat empresari suís establert a Barcelona i enamorat d’'quest indret dels Pirineus, són el punt de partida de la història moderna de Caldes i el seu balneari. Una història que sembla voler prolongar-se, doncs, tal i com manifesta Walter J. Ankli en referència als seus propis hereus, "(...) vale la pena seguir con esta empresa, con esta idea, con este concepto de turismo, de naturaleza, de balneario, (...)".

Per sort, la riquesa mineral i prodigiosa de les aigües de Caldes de Boí ha sobreviscut als vaivens de la història per continuar oferint tractaments terapèutics i relaxants per a la salut i el benestar. Perquè cuidar-se, és un dels grans plaers de la vida.