Sinopsis
Des de mitjans del segle XX hem anat assistint a una sèrie de transformacions de l'anomenada cèl·lula bàsica de la societat relacionades amb la formació i la dissolució de la llar, així com en les maneres d'organitzar la convivència i, per tant, la residència.
Avui, la possibilitat i el reconeixement d'emancipar-se sense pagar el peatge del matrimoni, de
viure en parella al marge de la institució matrimonial, d'unir-se dos homes o dues dones, de fer reversible una unió a partir de la separació i el divorci, de tenir fills fora del matrimoni, la incidència de les noves tecnologies biomèdiques aplicades a la reproducció humana que permeten tenir fills a aquelles persones que sense aquesta assistència no podrien fer-ho (dones sense parella o parelles homosexuals), la realitat de les adopcions internacionals, etc., fan canviar el panorama tradicional del matrimoni amb fills i fan aparèixer multitud de formes familiars flexibles, plàstiques i canviants que, de fet, no haurien estat possibles sense les reformes polítiques apuntades per la Constitució de 1978 i avalades amb la reforma del Codi Civil el 1981, a partir de les quals es canvià el marc jurídic que diferenciava entre fills legítims i il'legítims, penalitzava l'anticoncepció i l'adulteri, obstaculitzava la incorporació de la dona al mercat laboral, fomentava les famílies nombroses i dotava d'exclusivitat el matrimoni religiós.
El matrimoni a poc a poc ha anat perdent exclusivitat en l'itinerari de formació de la parella. Ara la població es casa poc i tard, i ha augmentat la cohabitació de parelles. També ha crescut el nombre de ruptures -siguin separacions o divorcis- fent que es flexibilitzin els models de residència i convivència i que es constitueixin noves llars unipersonals, llars monoparentals i llars reconstituïdes.
A tot això s'afegeix el fet que ha baixat la taxa de fecunditat i creix la proporció de dones que tenen fills després dels trenta anys. D'altra banda, i vinculat a la cohabitació o a la maternitat en solitari, augmenten els fills de mare no casada.
Un altre factor a tenir en compte ha estat l¿augment de l¿expectativa de vida que ha permès una major coexistència entre generacions. La 'gent gran' adquireix una especial rellevància donat que al seu entorn s'articulen fins a tres generacions diferents a les quals transfereixen ajudes i afectes: la generació dels néts, la dels fills i la dels mateixos pares que encara sobreviuen.
Tots aquests canvis ens han dut a passar d¿una família moderna a una família contemporània, entenent que la primera es correspondria amb l'deal de família nuclear, mentre que la segona es refereix a les noves formes d'organitzar la convivència que s'aparten del model rígid i unilineal del matrimoni amb fills.
S'ha acabat el cicle de vida familiar que començava amb l¿emancipació a través del matrimoni, seguia amb el naixement i la criança dels fills, continuava amb l'emancipació d'aquests fins que, finalment, un dels cònjuges moria i d'aquesta manera es dissolia la llar. Avui els itineraris són múltiples i reversibles.
Així doncs, aquesta setmana al MOMENTS repassarem, amb l¿ajuda de Lluís Flaquer, sociòleg, i de Xavier Roigé, antropòleg, l¿evolució i les transformacions que ha sofert LA FAMÍLIA en un nou capítol del programa de TVE a Catalunya.
