Joan Margarit, un dels poetes catalans vius més prolífics i llegits. Va ser el pregoner de les festes de la Mercé d'enguany. Amb ell intentarem explicar què és la poesia, quès és un poeta, el poder curatiu dels versos per fer front a la por. El mateix Margarit va dedicar un deliciós llibre de poemes a "Joana", la seva filla, quan aquesta s'estava morint. Repassarem també la seva trajectòria com a catedràtic en càlcul d'estructures, la seva infantesa a Tenerife, on va començar a escriure versos en castellà, els poetes que l'han inspirat, la polèmica que va generar el seu pregó de la Mercè, les seves crítiques a fer passar el túnel de l'AVE per sota de la Sagrada Família i revisarem algunes fotos del seu àlbum familiar personal per fer un retrat d'aquest poeta guardonat entre d'altres amb el Premi Nacional de poesia i el Premi Nacional de Literatura. Acaba de publicar " No era lluny ni difícil" un recull de poemes que tanca el cicle que va començar amb "Càlcul d'estructures", "Casa de misericòrdia" i "Misteriosament feliç". En aquest darrer llibre, Margarit reflexiona sobre el pas del temps, la vellesa, la malaltia que contempla sense por a la mort "no és un temps d'arribar sinó d'anar-se'n" diu en els seus versos. Li demanem també que faci una de les coses que millor fa, a banda d'escriure: recitar.