Sinopsis
El toc de campana és específic i ha creat un autèntic llenguatge fins marcar, durant molt de temps, el ritme dels dies. Anunciava naixements i defuncions, mal temps o la Festa Major, i el seu so era consubstancial a tots els actes religiosos i a molts de profans. De fet, les campanes escampaven per damunt de boscos i camps les novetats que feien córrer els homes per camins i ponts. Era un temps en que gairebé tota la llum venia del sol...
Sembla que les primeres campanes, conegudes pels pobles egipcis i asiàtics i utilitzades per grecs i romans, van ser introduïdes en el culte cristià cap al segle VI tot i que fins al segle VIII, no hi ha noticia de la construcció de campanars, element distintiu de moltes poblacions que en centra fins i tot la seva imatge .
Les campanes, fetes de metall fos -normalment bronze- i amb fórmules exactes que permeten calcular, donat el diàmetre, totes les dimensions i la seva nota musical o de to, tenen encara unes funcions d'ordre social i de commemoració de fets.
De campaners, els encarregats d'emetre els dits senyals, en queden molt pocs, i quasi no en surten de nous. Abans, darrera de cada torre hi havia un campaner encarregat que havia aprés l'ofici dels seus pares o avis. L'ofici -com el d'espardenyer o cisteller- es resisteix a desaparèixer malgrat l'automatització de les campanes. De tot aquest món viscut en pròpia pell, i des de dalt del campanar, ens en parla en Xavier Joan, campaner i cap de colla dels Campaners de Cervera que, a més de crear escola, treballen per que aquest costum no es perdi.
Com ells mateixos ens van explicar "El so d'una bona campana, ben ressonant i net, és un plaer per les nostres malmeses orelles, és com un bon menjar a la boca".
"Campanes i campaners" és un reportatge de Margaret Rius realitzat per Jordi Renú per al programa "MOMENTS" que dirigeix i presenta Raül Díaz.
