Los conciertos de Radio 3 en La 2 La 2

Los conciertos de Radio 3 en La 2

De lunes a jueves de madrugada

www.rtve.es /pages/rtve-player-app/2.17.1/js/
5001878
No recomendado para menores de 12 años Los conciertos de Radio 3 - Clara Peya - ver ahora
Transcripción completa

Subtitulado por Accesibilidad TVE

Hola a todos.

Yo soy Clara Peya,

el el Victor Moliné,

el es Andreu Moreno,

estamos en los conciertos de RADIO 3

y estamos contentos.

#Les pors tornen a casa, el fred a les entranyes#

#Les mans massa arrugades de tanta dignitat#

#Les botes sense estómac que embruten les paraules#

#que surten de les boques d’un poble que te fan#.

#Les nits es converteixen en somnis i proeses#

#promeses reciclades que filtren els malsons#

#El temps amb temps fa història -que no vol dir memòria#

#Les llengües maquillades de sang que ho taca tot#

#I jo pensant si tornaràs. I jo pensant si tornaràs#

#El món és una broma, un joc de perdre o perdre#

#que talla sense escrúpols el plor dels mal nascuts#

#Quan mana la impotència dels ulls que encara miren#

#que ensenyen les ferides, jugant a continuar#

#I jo pensant si tornaràs. I jo pensant si tornaràs#

#Nadie me confesó que era invierno polar#

#ni que el blanco es color que se pueda rasgar#

#que el abrigo es más grande que esta ciudad#

#si la luz no confunde tu forma de andar#

#Y ahora te lanzas y ahora me alcanzas#

#Tu boca es de hielo y la mía se engancha#

#como una avalancha que arranca la piel#

#Y absorbes el aire, y el frío se expande#

#y anhelas ternura, que ofreces a cachos#

#cuando nadie mira y se puede querer#

#Nadie me confesó que un destello de azar#

#cambiaria los árboles de esta ciudad#

#Y si el viento acelera mi forma de amar#

#derretir los glaciares sería ganar #

#Y ahora me lanzo y ahora te alcanzo#

#Tu voz es de vicio, mujer precipicio#

#si cantas con frases que no se leer#

#y observo tus grietas que se abren despacio#

#y anhelo cordura que ofreces a ratos#

#cuando se evaporan las horas de más#

#Nadie me confesó que podría viajar de la tierra del hielo#

#al sistema solar#

CARA A CARA

#Ja no tinc omòplats#

#ni costelles, ni melic#

#Ja no tinc cap òrgan#

#que sostingui aquest neguit#

#I el cor i jo ara estem sols#

#Un a un. Cara a cara#

#I el cor i jo ara estem sols#

#Ni tòrax ni pulmons#

#Ja no tinc abdomen ni carn sota la pell#

#L’estómac no té sostre i els ossos són ocells#

#I el cor i jo ara estem sols#

#Un a un. Cara a cara#

#I el cor i jo ens hem quedat sols#

#Ni causes ni raons#

CICATRIUS

#Línia recta i endavant#

#mans de pedra punys i sal. un abisme va creixent#

#quan miro els ossos i no la pell. Cada passa un nou assalt#

#Però més m’allunya del final. Si m’esquerdo tinc ciment#

#i m’oblido de la gent. Ens han enganyat#

#Res no era veritat. Ens han promès cel#

#quan tot és asfalt Ja no camino com caminava#

#Ara tinc branques en comptes d’ales. I no camino com caminava#

#Trepitjo somnis amb la mirada#

#Vaig aprendre a fer-me mal#

#sent poeta de portal. I ara porto cinc abrics#

#per aïllar-me del desig. Ens han enganyat#

#Res no era veritat. Ens han promès nord#

#quan tot era mar#

#Ja no respiro com respirava#

#Aspiro cendres en comptes d’aire. I no respiro com respirava#

#Expulso sucre de les entranyes. Ja no camino com caminava#

#Ara tinc branques en comptes d’ales. I no camino com caminava#

#Trepitjo somnis amb la mirada#

CIRCULAR

#I així passa el temps i ens anem#

#allunyant del vidre a les mans, de veure’ns la sang#

#I així passa el temps i ara estan més#

#lluny preguntes de mut, respostes de fum#

#I així un dia més, jugant amb l’oblit que torna#

#al seu cau quan entra la nit#

#I així un dia més, teixint un engany#

#de coses per fer, de mans delirant#

#Trobar-te a faltar vol dir recordar#

#I així dia i nit s’han difuminat#

#Amb llum tot és gris i amb gris res és clar#

#I així, a cada pas que faig, circular#

#m’allunyo del cos, m’apropo al teu cap#

#Trobar-te a faltar vol dir recordar#

FLORES

#desconfías del calendario#

#que nació en septiembre casi a diario#

#y desconfías de flores extrañas#

#que nacen deprisa y mueren despacio#

#Dónde van las flores#

#coges aire saltas lejos#

#sin perder la dignidad#

#que moverse con soltura más difícil que bailar#

#explotar es un peligro#

#cuando el viento se equivoca#

#y se lleva la razón#

#a otro lugar#

#y ahora avanzas por la izquierda sin perder la dignidad#

#que moverse por los lados siempre da seguridad#

#que nadar es un peligro#

#cuando el barco ya ha zarpado#

#y se lleva la razón a pasear#

#y desconfías del calendario#

#que marca septiembre casi a diario#

#y desconfías de flores extrañas#

#que nacen deprisa y que mueren despacio#

#dónde van las flores cuando no hay espacio#

#coges aire sin moverte que ahora toca descansar#

#esquivando aquel abismo que no quieres conjugar#

#y dibujas esos rostros que transitan por espacios#

#que tus ojos no se atreven a mirar#

#Y desconfías del calendario que marca septiembre a diario#

#y desconfías de flores extrañas#

#que nacen deprisa y que mueren despacio#

#dónde van las flores cuando no hay espacio#

#Com deixar enrere el rosa pàl·lid#

#si has escoltat Chavela Vargas#

#i has crescut amb Frida Kahlo#.

#Vida i obra, sang i estómac d’una intensitat esclava#

#han narrat el meu guió#

#El règim de la passió, però d’aquesta#

#que sovint no et deixa respirar#

#que converteix un dia bonic en estar amb tu fins l’infinit#

#-ni oblit ni perdó, ni contigo ni sin ti- en musa#

#en obsessió, en meta, en trampa, en depressió#

# I aquest dolor que em crema els dits jo el faig cançó#

#Per sobreviure aquest dolor jo el faig cançó#

#Perquè potser marxa distant i així es confon amb l’horitzó#

#I aquest oblit ja no és tempesta on navegar sense patró#

#Però i si el vent porta el lament allà on ets tu i aquesta història#

#té un final que no s’acaba mai?#

#Com vèncer el pols, com vèncer el pols a l’amor#

#quan has perdut el cap el temps i l’energia#

#quan ja no et salva ni una nova melodia?#

#Com vèncer el pols?#

#Com vèncer el pols, com vèncer el pols a l’amor?#

#El gran negoci, una farsa, una estafa#

#una utopia de la que ningú se’n salva#

#Com vèncer el pols?

I mentrestant seguim cantant#

#Vull adormir la nit i que es torni llum#

#per inventar un nou dia on no estàs tan lluny#

#Vull adormir la nit. Vull adormir la nit#

#I sóc ocell que sense rumb busca una branca#

#Sóc ocell que el fred expulsa de la Terra Santa#

#abatut amb el cap sota l’ala, amb les plomes cosides#

#per somnis de porcellana fràgil#

#És l’envoltori que em defineix#

#per un excés diabètic que tinc a la pell#

#L’estómac em fa molt mal però el cor segueix sent fàbrica #

#Pots fer-ne piruletes que el que ven aquí és la imatge#

Instrumental

Instrumental

Instrumental

Instrumental

Instrumental

  • A mi lista
  • A mis favoritos
  • Clara Peya

Los conciertos de Radio 3 - Clara Peya

21 feb 2019

La inquieta pianista catalana Clara Peya tiene nuevo disco. “Estómac” pretende deconstruir el mito del amor romántico pero renuncia a lo visceral y a lo afectivo.

ver más sobre "Los conciertos de Radio 3 - Clara Peya " ver menos sobre "Los conciertos de Radio 3 - Clara Peya "
Programas completos (1699)
Clips

Los últimos 1.739 programas de Los conciertos de Radio 3 en La 2

  • Ver Miniaturas Ver Miniaturas
  • Ver Listado Ver Listado
Buscar por:
Por fechas
Por tipo
Todos los vídeos y audios