Treballem per viure i en feines que de vegades considerem absurdes. Ara que es debat sobre l’adaptació horària, sobre l’economía colaborativa, sobre els nous hàbits laborals recuperem L’antropòleg nord-americà David Graeber que ho va deixar clar en l’article “On The phenomenon of bullshit jobs”. Partint de la base que absolutament a ningú, a cap de les persones d’aquest planeta, ens agrada treballar, Graeber considera alguns contexts laborals com a prescindibles, inútils I absurds. Aquesta és l’essència del muntatge teatral de la Cia. La Calòrica “Sobre el fenomen de les feines de merda”que es pot veure al Teatre Tantarantana. Parlem amb Joan Yago, dramaturg i amb Israel Solà director, sobre l’obra teatral i el missatge que ens aporta. Aborden el tema des d' el somriure i la comèdia, l’única manera per prendre’s seriosament el tema de “la feina”. La precarietat laboral vista des de moltes experiències, bona part d’elles reals, ens fan pensar en com invertim el nostre temps i si hi hauria altres possibilitats. Escoltem la música del país veí i mediterrani de Grècia, amb moltes coses a dir sobre el tema: Asíkides-El viento que me lleva; Kristi Stassinopoulou-Furgoneta Transeuropea; Neda-Violín Ney Taksim; Imam Baildi-To Minope; Nena Venetsanou-Travel My Heart; Alkistis Protopsalti-Benzinera.
