Redescobrim en el programa un grup artístic que va desenvolupar les seves activitats renovadores en una època difícil, la del franquisme i la postguerra a Catalunya. Els Betepocs van escollir el seu nom a la manera dadaista, amb un joc de paraules i van decidir dur l’art contemporani als llocs on en aquell moment era impossible arribar, zones rurals amb la natura com a essència. Parlem amb Marta Montcada, artista i filla d’un dels fundadors del grup Joan Montcada i amb Bernat Puigdollers, crític artístic i comissari de l’exposició sobre els Betepocs. La feina de recopilació del material demostra com el treball d’aquest grup nascut a la Llotja de Barcelona, va ser important per conèixer els moviments artístics del moment, que van quedar aïllats en una Espanya tancada i que havien de recórrer el territori, no només per explicar el que feien, sinó també per recollir informació de l’evolució creativa fora de les nostres fronteres. La relació amb la natura era directa i per aixó Marta Montcada parla d’ells com a uns primers ecologistes sense saber-ho. Llegim fragments del llibre “La Llibreria Ambulant” de Christopher Morley en la veu de Montse Soto. Dediquem la música a les creacions de la Catalunya Nord, el So de Perpinyà: Pascal Comelade+ Cobla Sant Jordi-The Halucinogenic Espontex Sinfonia; Benquebufa-L’allioli; Blue Sol-Ara; Kali Maalem-Com he fet sempre; Moussu T-Ciutat de l’ersa; Poutrelles-Manouchka.
