INTERVENEN
Gregory Tuban, historiador
Alèxia, Guia de la Maternitat d'Elna
ARXIU
Veïns de Cotlliure, sobre Machado
Jordi Roca, Camons de la Retirada
Teresa Puig, Oficina de Turisme de Portbou
IL·LUSTRACIONS MUSICALS
Caminante no hay Camino, Joan Manuel Serrat
Proverbios y cantares de Antoni Machado, Paco Ibáñez
CONTINGUT
Aquest és el tercer i darrer lliurament de la sèrie dedicada al Memorial de la Retirada. Durant tres dies, el departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord, va oferir un itinerari a estudiosos i periodistes pels memorials i escenaris de la Retirada. En les darreres edicions hem estat al Camp de Rivesaltes, al d’Argelés i al Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera. Avui serem a Cotlliure i a la Maternitat d’Elna.
A Elna visitarem la Maternitat. Una institució humanitària dedicada a ajudar les dones dels camps de refugiats que havien de parir. Va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil Espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa, ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquesta nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França.
Al principi la maternitat es va instal·lar a un edifici de Brullà, que de seguida es va quedar petit. Després de buscar un emplaçament idoni, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir ubicar la maternitat en un palauet de tres pisos semiabandonat als afores d'Elna, a la carretera de Montescot: el castell de Bardou, obra de Viggo Dorph-Petersen, construït el 1900. Restaurar-lo va costar 30.000 francs suïssos, que va aportar l'associació. El primer nen va néixer el 7 de desembre del 1939.
L’historiador Gregory Tuban ens farà un resum de la visita als memorials i a la Maternitat on la guia ens completarà el significat de l’equipament en uns moments tràgics per a la població exiliada.
A Cotlliure hem visitat el Castell Reial on empresonaven als refugiats sospitosos de trenca r la pau social als camps, segons el concepte de les autoritats que els governaven. Ens parlaran d’Antonio Machado, dels seus darrers dies i de la seva tomba al cementiri de la població.
L'èxode republicà va comportar una enorme pèrdua cultural. El cas del poeta Antonio Machado n’és un exemple. Machado, malalt i exhaust, va morir al cap de poc temps d’haver travessat la frontera. La seva tomba es va fer per subscripció popular el 1957, promoguda per Pau Casals i el Comitè d’Antonio Machado de Cotlliure.
La població de Cotlliure, en un altre ordre de coses, es famosa també pel camí del Fauvisme. Matisse i Derain la descobreixen el maig del 1905 i així neix el Fauvisme. Tot passejant-se, els dos pintors posen colors al perfil del poble, al campanar, al castell, a les xarxes esteses, a les barques que se’n van, a les anomenades “remendaires” i a les finestres. Un museu vivent es pot veure als carrers on es mostren reproduccions de una vintena de quadres pintats per Matisse i Derain. S’en diu fauvisme pels violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes, en català significa "les feres".
Demà serem a un museu molt interessant, el Darder de Banyoles amb tota la seva col·lecció i els discurs d’un museu clàssic fins a l’actual que segueix l’orientaciò didàctica, duna exposició d’objectes a la dinàmica docent i socialitzadora d’un equipament d’aquest propòsit.
