INTERVENEN
Pere Savalls, excantant del grup Peix Fregit
ARXIU
Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla
Josep Bastons, compositor i cantant d’havaneres
IL·LUSTRACIONS MUSICALS
Negro Abelardo, Peix Fregit
Lola la tavernera, Por Bo
La balada d’en Lucas, L’Empordanet
CONTINGUT
Recordem la figura d’en Josep Pla perquè les Festes de Primavera de Palafrugell han inclòs una lectura del escriptor de Llofriu. Recordem una intervenció d’Anna Aguiló la directora de la fundació Josep Pla i ens situem al Fraternal, el casino per on passa la vida de la població. Allà, en Pla, participava en tertúlies memorables.
La tradició musical de Palafrugell no es concreta només a l’havanera, les corals han estat un signe d’identitat de la població. Corals que també interpreten aquest cant de compàs cadenciós que procedent de l’Antilles, va agafa els aires de la contradansa popularitzades per les classes més humils. El vaixell va portar l’havanera al nostre litoral, va arrelar a les tavernes, va pujar als escenaris i avui se n’han fet espectacles que han trepitjat fins i tot el Palau de la Música.
Conversem amb un antic cantaire, en Pere Savalls, que es va afegir al grup Peix Fregit iniciat per la Maria Cervera, en Manel Iglesias i en Josep Bastons. El 1972 ja cantaven en tavernes i festes diverses però quan el1974 els van incloure en el programa de l’ara tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, van haver de batejar- se. Van triar el nom de Peix Fregit per sortir del pas pensant que l’endemà de l’actuació ningú no se’n recordaria. Fa més de 40 anys que el Peix Fregit és un nom de referència en les cantades d’havaneres.
