La directora d'orquestra barcelonina, Helena Bayo s'ha convertit en la primera dona en dirigir una obra a la Òpera d'Istanbul. En aquesta ciutat turca, ha conduït la òpera Don Quixot, la peça escollida per encetar la programació de 2019 de la Òpera i Ballet d'Istanbul. 1 segle després de la seva estrena, Helena Bayo fa història en ser la primera dona que te la oportunitat de dirigir una òpera en aquest teatre construït l'any 1927. El 2017 ja va dirigir al Royal Albert Hall el Llac dels Cignes de Tchaikowsky amb l'English National Ballet. I el 2013 es va convertir en la primera i única directora d'orquestra espanyola, fins a dia d'avui, que dirigeix la companyia nacional cubana. Poques dones reconegudes en aquest àmbit. El món de la música clàssica la imatge de direcció i lideratge és masculina. Les dones lluiten per trencar barreres i es beuen obligades a demostrar la seva professionalitat per aconseguir respecte.
Entrevistem a la directora de Photographic Social Vision perquè està d'enhorabona. Ens porta a diferents enclavaments del territori on podem gaudir de bona fotografia i bons retrats. A Barcelona, s'acaba de presentar el llibre "Suite Barcelona" de Joan Pla que als seus 78 anys ens presenta un retrat de la Barcelona actual en blanc i negre. Un llibre que es va presentar a la Llibreria Laie, en companyia de Leopoldo Pomés i Silvia Omedes. A la Laie és on es pot comprar en exclusiva aquesta joia d'un dels socis de Photographic Social Vision. Són fotografies actuals, de 2014 a 2018 que recomposen un paisatge humà i urbà, una ciutat molt canviant amb unes imatges que parlen per si soles, a l'estil dels clars referents de l'autor com són Joan Colom, Xavier Miserachs, Leopoldo Pomés o Francesc Català-Roca. Un llibre de fotografies que és alhora nostàlgia i crítica i una visió sociològica dels canvis que pateix la ciutat de Barcelona.
Fem un salt fins a Girona on s'inaugurarà l'exposició "Disparant amb el Cor" en homenatge a la primera fotoperiodista espanyola, Joana Biarnés. Serà el dia 7 de febrer a la Casa de Cultura de Girona i podreu gaudir de l'Efecte Biarnés del 8 de febrer i fins el 2 de març. El seu arxiu és de més de 150mil negatius i Photographic Social Vision està treballant en ell. Una exposició que compta amb una seixantena de fotografies que ella mateix va escollir personalment. Fotografies en blanc i negre i gelatina de plata, que realitza un recorregut per tota la seva carrera des de l'inici en la dècada dels anys 50 fins els seus darrers treballs, quan abandona la professió el 1985 en desacord per la deriva groga i sensacionalista del fotoperiodisme. El seu treball al costat del seu pare, les inundacions del Vallès de 1962, les genials fotografies de moda, els personatges cèlebres i els anònims.
Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, que la representava, recorda que la Joana Biarnés arribava a tal grau d'intimitat i confiança que sembla més un àlbum familiar que un reportatge fotoperiodístic. Una pionera, que va vèncer els prejudicis d'una època, amb la humilitat sempre com a baula. Dalí, Serrat, Polanski, Beatles, Lola Flores, Marisol, Massiel, Raphael, Orson Welles, Buñuel, Serrat, Yul Brinner, Jack Lemmon o Clint Eastwood però també personatges anònims amb històries punyents. El fet d'haver treballat al laboratori amb el seu pare, va fer que Joana Biarnés tingués una gran tècnica. El 2019 és l'any de l'Efecte Biarnés i de seguir reivindicant una gran fotoperiodista que ens va deixar un forat al cor.
I fem un salt fins a Tarragona, al Tinglado 2, on el fotògraf freelance Pep Escoda presenta "Retrats", dibuixos de llum que venen de l'ànima interior. Retrats que ens apropen als altres i a nosaltres mateixos, sense artificis. 78 retrats que estan distribuïts en 3 espais ben diferenciats. El fotògraf d'El Serrallo fa retrats amb cos i ànima, produeix bellesa pel gaudi d'espectadors sensibles. La 1a sala els protagonistes són els temporers de la vinya a Andalusia i els treballadors d'una fàbrica d'alabastre a Sarral. La 2a sala és una sèrie de retrats dels guaites, una col·lecció que ens mostra els rostres, invisibles per a molts, dels vigilants de les sales dels museus on es guarda el patrimoni cultural. La 3a sala és l'espai més íntim de l'exposició "Retrats" de Pep Escoda perquè canvia l'il·luminació i hi ha un fons negre per ressaltar el què veiem. L'espectador se sent observat per una 20ena de mirades, una combinació de personatges famosos mundials amb veÏns del Carrer Cavallers o la Plaça del Pallol. Pep Escoda transmet un missatge d'igualtat de tots els retratats, els coneguts i els anònims. Per això, no hi ha peus de foto, només breus descripcions a l'inici de la sèrie. Als retratats els ensenya a mirar a la càmera, a un punt concret de l'objectiu per aconseguir l'anomenat Efecte Gioconda, que vol dir que sempre estan mirant a l'espectador. Fins el 28 de febrer al Tinglado 2 de Tarragona i després es podrà veure a d'altres punts del territori, una exposició itinerant.
