L'escriptora, assagista i poeta, Siri Hustvedt va dedicar el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres a les nenes que llegeixen, pensen, imaginen i es neguen a restar callades. Sempre ha defensat l'estudi de les Humanitats i la Ciència. És una de les principals assagistes feministes de l'actualitat i recorda la importància de la cultura i dels llibres. Hustvedt té clar que els llibres i les idees poden ser perilloses, ens poden fer emmalaltir o embogir i també ens proporcionen una vida de salvament, una vida de fuga del dolor. Al seu jo adult no li costa imaginar un món en el que les idees circulen lliurament entre disciplines sense una jerarquia discriminatòria.
Siri Hustvedt vol un món on les nenes puguin presumir tant com els nens, un món en el que s'han dissolt les velles fronteres. Va dedicar el seu premi a totes aquelles nenes que pensen, pregunten, dubten, imaginen i, sobretot, es neguen a quedar-se callades.
Entrevistem a Laura Huerga, editora de Raig Verd, per parlar del Premi Nobel de Literatura, Peter Handke. El 2014 varen editar la seva darrera novel·la La Gran Caiguda amb traducció de Marta Pera. Peter Handke ha estat premiat per tota la seva trajectòria, conegut per distanciar-se de les convencions literàries establertes i per estar en contacte amb un món interior. Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista, guionista i director de cinema austríac.
La Gran Caiguda, ens presenta un actor ja retirat que s'endinsa a la metròpoli buscant les seves arrels més profundes. El protagonista s'enfronta al seu jo més íntim, el dels obstacles i el dels reptes. Una aposta més de Raig Verd per fer un catàleg coherent i ben travat on trobar joies com aquesta, amb una traducció excel·lent tenint en compte que Handke no és fàcil. També han editat Aleksievitx, Ali Smith, Ngugui Wa Thiongo.
Amb Laura Huerga, editora de Raig Verd, repassem la seva trajectòria amb uns inicis marcats per la seva irreverència i esperit provocador. La seva primera obra com a dramaturg va ser Insultos al Público de 1966 on quatre actors analitzen la naturalesa del teatre i es dediquen a insultar al públic i a elogiar la seva pròpia actuació. Un text teatral que va ser un escàndol. Els seus temes principals són la soledat i manca de comunicació amb personatges angoixats i fora de la societat.
El Premi Nobel de Literatura ha tingut una relació tortuosa amb el seu país, que va abandonar a finals dels '80 per anar a viure a Barça. Una polèmica que es va aguditzar amb la publicació de Un Viaje de invierno a los Ríos Danubio, Sava, Morava y Drina, o Justícia para Serbia. Els crítics la varen considerar un panflet pro serbi. La polèmica creix amb la visita a Milosevic a la presó de La Haia i per assistir al seu enterrament. Tot i les crítiques, Peter Handke sempre ha negat que qüestionés o minimitzés aquesta matança i ha assegurat que només es va limitar a criticar que s'hagués demonitzat als serbis i se'ls acusés de tots els mals de la guerra.
De Handke també podeu trobar El Miedo del portero ante el penalti de 1970, portada al cinema pel seu amic i director alemany, Wim Wenders amb qui va fer més projectes com el guió de El Cielo Sobre Berlín de 1987. També té novel·les personals com Una desgracia impeorable on recrea la vida i el suïcidi de la seva mare, als 51 anys, amb un llenguatge auster. Peter Handke és un autor exigent que demana atenció, és un artesà de la paraula i un prosador que crea i imposa el seu ritme al lector. El seu valor literari és impressionant.
