Llibres, píxels i valors - 31 de maig de 2019

Premi Princesa d'Astúries de les Lletres. Siri Hustvedt, per les seves novel·les i treballs on la memòria, l'art, la ciència i la reivindicació de les creadores oblidades es donen de la mà. Hustvedt molt reivindicativa assegura que als homes se'ls acostuma a magnificar i a les dones -en canvi- a denigrar per sistema. La nena que estimava a Charles Dickens (sobretot, David Copperfield) porta més de mig segle lluitant contra dos tòpics: que la defineixin com la dona de Paul Auster i que diguin que les dones no estan especialment dotades pel pensament i la ciència.
Els seus treballs dibuixen un present convuls i desconvertant i ho fa des de la ficció i l'assaig. Siri Hustvedt ha estat traduïda a 30 idiomes i sempre bascula amb un diàleg entre humanitats i ciències. A l'hora d'escriure no renuncia a allò essencial per ella, la seva condició de dona, el humor i la llibertat absoluta. El seu darrer llibre,Recuerdos del Futuro, és un himne al plaer de la lectura, un homenatge al Quijote, una crítica ferotge al patriarcat i una transmissió de la seva passió per la ciència, on transita els límits de la memòria i la imaginació.
Entrevistem a la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries que avui ens planteja el per què d'algunes adaptacions teatrals i operístiques que s'allunyen del seu text d'origen. Es pregunta si és lícit fer adaptacions modernes dels textos clàssics que trastoquen el sentit original. Posem exemples com El Gran Mercado del Mundo de Calderón de la Barca que proposa Xavier Albertí al Teatre Nacional de Catalunya. L'obra es pot veure fins el 22 de juny. Un clàssic revisitat des d'una mirada contemporània però que canvia tots els personatges i la creació que va fer Calderón de la Barca. La gènesi és un auto sacramental, una funció explícitament litúrgica en un context europeu de fortes sacsejades ideològiques. En la versió de Xavier Albertí la fama fa una crida perquè tothom vagi al Gran Mercat del Món. Allà cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui i l'haurà d'utilitzar per ser feliç.
Un altre exemple és operístic i s'ha representat al Liceu. Es tracta de Els Pescadors de Perles, una òpera de Bizet que s'ha situat en un context de reality televisiu del s.XXI. Una trencadora posada en escena de la directora holandesa Lotte de Beer que trasllada l'acció al plató d'un reality show on els intèrprets són els concursants del programa. Oblideu-vos de la història que va escriure Georges Bizet i el poble de pescadors original.
Carmelo Gómez i Ana Torrent representen fins el 9 de juny al Teatre Goya, Todas las Noches de un Día. Maria Dolors Sàrries ens recomana que no ens deixem portar pel programa de mà perquè aquesta peça teatral va més enllà. Amb cert regust de drama victorià les interpretacions dels papers protagonistes valen molt la pena.Carmelo Gómez està enorme i realitza un treball actoral que demostra la genialitat d'un veterà. Ana Torrentestà esplèndida en el retrat del seu fràgil i inestable personatge. Un text ambigu i poètic amb dos actors en estat de gràcia.
Acabem recordant a Eduard Punset. Científic, director i presentador del programa Redes de TVE durant quasi 20 anys. Deia que són àtoms en un 90% i els àtoms són eterns. Era carisma en estat pur. No li calia aixecar la veu, ni recórrer a polèmiques, ni utilitzar termes complicats. A través de metàfores i històries transmetia coneixement. Atrapava el cervell dels seus oients amb frases ambigües que donaven pistes de missatges molt més profunds. Explicava la ciència amb passió i un toc d'ironia.