Aquest diumenge hem començat amb aquelles dones que van ser oblidades, assenyalades, violades, les que es varen quedar a la rereguarda quan els feixistes varen arrossegar Espanya a cop de fuet i fusell i bombardejos. Varen patir una repressió extrema amb un objectiu clar de desposseir-les de la seva feminitat.
Entrevistem a José Alen, Catedràtic d'Història i un dels coautors del llibre "Cristina, Manuela y Paca. Tres vidas cruzadas, entre la justícia y el compromiso" editat per Península a la seva Col·lecció Huellas. Parlem dels 40 anys de l'Assassinat d'Atocha. El criminal atemptat contra uns advocats laboralistes al carrer Atocha que va commoure el país sencer. Era el 24 de gener de 1977 i l'atemptat va marcar la vida entre d'altres de 3 dones: Paquita Sauquillo que va perdre el seu germà petit a l'atemptat, Manuela Carmena que va evitar ser una de les víctimes perquè va canviar a darrera hora una reunió i Cristina Almeida va perdre companys de feina.
El Govern espanyol mai va trucar a les famílies. L'enterrament de les víctimes d'Atocha va ser la primera manifestació multitudinària de l'esquerra després de la mort de Franco. Varen anar-hi més de 100mil persones i va transcorrer sense incidents i amb un silenci sepulcral per part dels assistents. Les forces de seguretat protegien a membres del Partit Comunista llavors encara il·legalitzat.
Els 9 advocats d'Atocha assassinats varen ser Enrique Valdevira, Luis Javier Benavides, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado, Ángel Rodríguez, Miguel Sarabia, Alejandro Ruiz-Huerta, Luis Ramos i Dolores González.
Les 3 protagonistes del llibre: Manuela Carmena, Cristina Almeida i Paca Sauquillo varen formar part de la lluita feminista per equiparar de drets a les dones amb els homes, millorar les coses, recolzar els moviments socials i recuperar llibertats. Varen trencar motllos amb la seva actitud davant la defensa dels valors democràtics.
Acabem amb una frase del llibre que diu Paca Sauquillo "viví impotencia, dolor, desgarro...no entendía nada. La mayoría de ellos tenía menos de 30 años y defendían a trabajadores pacíficos. Las personas que trabajaban en ese despacho eran encantadoras. Javi lo era".
Fotografia de José Alén.
